Translate

dilluns, 30 de juny de 2014

Camins de vent.

El lent rodar dels molins semble produir una lleu bufada.
Poc a poc el vent aixeca la pols del camí  , que rodola i rodola tot sol fins allà on la vista perd on s'acaba.
Tal vegada es un invisible viatger que camina i camina sense fi , i les seves petjades son les que aixequen el pols.
Les rodades de les maquines de recollir el blat o les de trillar marquen els passos que es fa el vent entre els camps i les oliveres i ametllers.
Que llarg es el camí , ja no sé on ha començat i encara menys on acabarà.
Les meves passes, cada vegada mes lentes em fan passar mes estona mirant que caminant, i el vent dels molins arriba a tot arreu i es fa cada vegada mes gran, gairebé immens.
Espero que amaini alguna estona, que plogui pot ser, o que un núvol pietós tapi la fuetada d'aquest  sol imparable.
Mentrestant arrossego els peus per la pols del camí interminable .
Sol,amb els meus pensaments, camino i camino.
 Això no s'acaba, i espero pacient la nit.Desitjo ja que arribi.
La brisa de la foscor potser si, alleujara les penúries, calmarà els sentits, apagarà els pensaments.
I tinc por.Per primera vegada no estic segur.
Pot ser que la meva germana, la companya de la nit, la segadora de tot viatger, torni el meu ultim aler en pols...
I que aquest sigui qui rodoli i rodoli  al llarg del camí. Pols que no s'acabi , que es torni també camí i acompanyi els altres viatgers empesos per el molí de vent de la vida.



dissabte, 28 de juny de 2014

El Sense


Sense pis, sense família, sense amics, sense ni tan sols coneguts.
No sap el darrer dia de treball , menys el darrer dia de paga...
Les seves propietats , gairebé sempre al vell carro atrotinat, una muda, una manta per els dies de fred, mitja llauna de tonyina, les sabates i el vell abric. Dins de la bossa, treu el cap una ampolla de vi "peleon", el quita-penes.
Al seu costat, tres verges i el sant sopar, trobats ja fa temps a les escombreries, al igual que la imatge de Sant Pancràs, a la que l'hi falta un dit.Pot ser sigui aquest la causa de la seva desgracia, pensa qui passa per el seu costat tot miranse'l
Amb tants sants al costat, deu de resar molt...
Un dia passa una vella i un nen, i el nen tot veien-lo li clava: Que resa vostè? A quina de les imatges?...
Quina oració...el parenostre?...
El vell assegut li respongué...
Reso a totes les verges i  la meva pregaria es: "Virgencita, virgencita.. Con tantas penas que tengo y tu que me quieres tanto... al menos y por tu hijo, dejame como estoy".

divendres, 27 de juny de 2014

La trona.

Dels racons mes amagats , he sortit . Llocs , cambres, cambretes i camerinos sense gaire llum, on els amos me utilitzen sense mesura ni contemplació.
Un dia, el Senyor Roca , va aparèixer i vaig quedar amagat al sota-trèvol de casa. Brut, ple de pols, llardós i abandonat. les telaranys, els àcars, i el senyor ratolí em feien companyia.
Ara, net i reparat miro atent qui entra a casa, rodejat de plantes i descanso al ombradiu, amb una llum tènue,
no passo ni fred, ni calor.Tan sols anhelo veure un dia el cul del nou amo, i que suposo blanc i net.Que m'acaroni com antany i em recordi que encara soc útil tot deixant-me descansar fins la propera vegada

dijous, 26 de juny de 2014

Detalls

Cau del penya-segat una onada de color, vermell, clar i distant.Com si fos sang que brolle de la muntanya inaccessible.
Gotes d'aigua pura i cristal·lina emergeixen de la corrent, fen-nos comprendre que som aigua , i que aquest liquid es la font mes important del nostre cos.
Aigua que transparenta idealment en forma de rodones que giravolten inclinant-se en la pendent de l'onada. Tot un perill a ser engolides pel roig intens de les emocions.
Res a l'horitzó, vermell al cor, el cap al vent i guiant la nau de la vida . Ha passat el tro, precedit pel llamp..
A caigut aigua a bots i barrals i ara es la calma que bé passat el temporal. Bona e intensa pluja , benvinguda siguis i regenera les nostres esperances, el nostre esperit indomable.

dimecres, 25 de juny de 2014

La Vocalista

La Vocalista.
Així en diuen a qui canta les lletres en les orquestres de les festes majors del meu poble.
Abans de començar , ja diuen "que n'es de guapa la vocalista".
Aquesta orquestra té una vocalista jove i que canta molt bé.
Al costat altres tenors li fan la guitza,  mes vells, amb mes bona veu, potser també calbs. No es lo mateix, hom mira la vocalista.
Les llums de colors embolcallen l'escena, els petits davant, mirant bocabadats, els mes vells ja han perdut els ulls ,tot mirant-la.Els altres ballant amb la parella, tot revoltant la plaça..
  "que felices seremos los dos,,que felices seremos los dos... allà en la casita de papel... de papel!!!!"
Es l'acte principal de la festa major.Cal gaudir de la mateixa i mentres balles mires els seus ulls, les llums des focus, el soroll t'atordeix i perds el nom de l'orquestra, perds la musica i el ball, perds tot el que et queda i et trobes sol....
A la"casita de papel".



dilluns, 23 de juny de 2014

Rentat i Centrifugat


 Neu blanca d'estiu, que ho cobreix tot i que fa les delícies de petits i grans.Hom ho mira embadalit...
Tots els petits coberts fins les orelles i els grans que miren, voldrien tornar-se per un instant petits i gaudir de la neu. En diuen "retorn a la infantessa".
 Cal jugar , fer-se petit. Ja ho diu el llibre Sant:
Qui no es torni petit no podrar entrar al regne dels cels.
Bones festes majors i endavant.


divendres, 20 de juny de 2014

Dret a l'informació


Tots parem les nostres antenes.
Escoltar, també veure fotos,vídeos...I fer-nos la pregunta "Es realitat?, es ficció?" en la pregunta licita i responsable a fer del que rep la informació.
Imatges trucades de jugadors que eren fora de joc, imatges retocades a extrem de gent que abans i era i ara no, pelis de recreació de fets històrics totalment tergiversats per l'autor...
Es tot licit? Es pot fer?
Davant la enorme immensitat del cel , les pobres antenes miren de recollir la informació i destriar la real.
Soc dels que crec que tot es pot fer si s'avisa a qui rep la noticia. Orson Wells, a la Guerra del mons va dir la veritat al començament de la seva emissió de radio i tot i això encara es recorden els fets.
Tenim el dret de que en contin la veritat. I cada vegada mes ho tindrem que exercir, ja que  se'ns vol enganyar . Cal estar atents , cal escoltar, cal mirar en mols llocs per intentar saber el cert de la qüestió.
Cal doncs que tots parem les nostres antenes.

dijous, 19 de juny de 2014

Un ram de flors

Entre les pedres i els líquens,un ram de flors blanques, tal com si fossin fetes d'organdí.
Es el regal de la natura als ulls dels insectes i que també en gaudim els humans.
Els últims detalls florals de l'estiu. Demà la regeneració.....
Tot mort , tot s'acaba.. Aquest any vells amics han marxat... Vells reis han abdicat... Velles glories i seleccions senceres han desaparegut...
Pot ser es presagi de una nova primavera, un nou ressorgir...
I l'any vinent , trobarem nous amics, nous reis, noves glories del futbol que ens faran creure en la reconstrucció de l'historia, en faran mirar nous moments de gloria.
Però no, no es cert, el temps ha passat i no torna. L'historia es passat i l'esdevenir es el futur.

dimecres, 18 de juny de 2014

L'ermita



Dalt del cim, tot vesant per la carena, la vella ermita mira passar el temps.
El sol, l'aire, la pluja..acaronen les pedres.
Pedres velles , tal vegada tallades de nou per els picapedrers i amassades amb nova terra per lligar-se entre elles, fent un conjunt formós: L'ermita.
Parets buides, sense gent, sense ciris i una sola imatge i es present.
Sant Quirc.

 Fins i tot la vella campana ja no hi es. Una nova observa els cims dels voltant mirant d'esbrinar la seva historia.
Nous cels van corrent i els núvols també llisquen pel cel tot cantant la cançó del temps transcorregut.
Un homes que ja no hi son, van construir la vella ermita.
Pedra sobre pedra es va aixecar al cel, el vell campanar .
Toca, campana toca, crida amb toc de festa, ara el toc lent de difunts, ara el de reunió urgent... 
Els homes ja no escolten, s0han tornat pedres, pissarra fosca son i en nou poble tot es fosc i gris, i tu solo esperes el seu retorn.



dilluns, 16 de juny de 2014

El Far

Primer es l'encesa del Far.
Una foguera on s'encenen totes les falles. Brilla en la nit mentres els fallaires, encenen les torxes.
Una vegada encesa, cal anar amb un ritme constant cap a la plaça del poble. Cal que arribi encesa al final i aixi rendeixi pleitesia a les ancestrals costums pirenaiques.
La columna de fallaires encén el bosc i les lluminàries fan que una llarga serp corri per la muntanya.
Corre fallaire, corre... Porta la flama cap a la vall.... Arriba a la plaça, on tot el poble embogit, es rendeix al foc i la nit...
Ni la pluja ni el vent, ni la foscor de la nit aturin els teus peus.
I en arribar, prega com al començar per una nova estació on els deus siguin benèvols amb tot el poble que t'ha acompanyat en aquest curt viatge al llarg del temps.

dimecres, 11 de juny de 2014

Mini Jardi Zen





 La tècnica de imprimir amb 2 colors, per la seva simplicitat, avui es aplicada per ressaltar les llums i ombres.
El verd es magnificat en la primera imatge, creant una atmosfera , on les ombres son verdes, i llisquen sobre el blanc de la paret.
En la segona el gris verdós, manté els negres i ressalta les pilositats de la flor amb un conjunt d'ombres càlides.
Zen es el que ens toca avui entre parlar de Monarquia o República.


 Monarquia absoluta sempre ha perdut davant la democràcia. República amb un dictador- president dèspota, també ha perdut davant els parlaments.
Es el moment ara, de decidir en un tema que no es capital a Espanya ni a Catalunya?
Si s'obre la constitució caldrà parlar de tot.Però el motiu d'obrir-la no es aquest. Es per reclamar un encaix de les Nacions dintre de les Nacions. Es parlar de les persones i les seves necessitats davant els bancs i poders fàctics.Es parlar de la corrupció de la política, dels partits i com enfrontar els temes de convivència. Son tècniques de realitats duals que enfrontades formen la foto dels moments actuals.

dimarts, 10 de juny de 2014

Peus de Fang

Es diu que els Catalans ens mirem el melic.
Creiem que som el centre del mon , i tot passa per el sedàs de la nostra pàtria.
Aquests dies en Duran (que sens dubte ha filtrat "que passa si marxo") no ha desmentit com altres vegades amb un" tuït"i durant tres dies ha callat per veure que passava a Catalunya, Madrid i al seu partit (i altres).
No ha sortit bé.No es el centre del mon aquí a casa seva i després de uns pocs elogis a Madrid ha tornat amb la cua entre les cames.
Es prescindible. Com el reste del humans, algú el trobara a faltar,  però si no hi es, un altra ocupara el seu lloc...
Es doncs, un ídol amb peus de fang.

dilluns, 9 de juny de 2014

Fent el cim

Un grapat de mans i peus, tots treballant per el mateix fi.
Una mirada còmplice,un gest d'amic.
Sense elements essencials ni superflus.
Ni cel per arribar, ni aixeneta per fer el cim.
Units per una il·lusió, per una meta.
Aixi es el poble català, tots units per que la nostra llengua, llengua de tots , Valencià , Mallorquí...
sigui aquest nexe d'unió, aquesta pinya sense fi.


Avui per ajudar a qui manté una vaga de fam per la nostra llengua
el Mallorquí.

divendres, 6 de juny de 2014

A cau d'orella.

Una sola espelma, una sola.
Una única llum entre totes les tenebres,
Borratxo de cervesa, trist i desolat,
confós per les circumstàncies que cauen com a llosses d'un fossar.

No puc raonar, tinc els sentits col·lapsats, 
pensar  no vull,oblidar tampoc,
l'alcohol no s' ha emportat encara les raons ni els pensaments,
tan sol existeix la llum que em porta a mirar l'espelma,
tant de bo pugues cremar la consciencia i ,
atordit completament, els sons dels infants m'abraones en els seus braços,
tu Morfeo vell amic , portam de la ma abans que el temps no acabi i
cremi tota la cera de l'única llum que encara em flirteja.

No, no puc pensar, No no puc tornar,
com explicar als infants que sense treball no els puc mirar,
com dir que sense feina no tinc pa,
com dir que avui ho he perdut tot...

Borratxo de cervesa, trist i desolat,
em crida la llum, la torxa sencera
soc ja la llossa d'un fossar,
vull cremar com a papallona encesa.




dijous, 5 de juny de 2014

Els colors de la nit

 Com un gran arc de Sant Martí, el cel de l'estiu ens senyala la nova nit fosca.
Nits d'insomnis i calors sufocants, nits de suor i toms al llit. Nits de sortides al balcó i estades al sofà per tal d'apaivagar la calor de la nit.
Abans , la nit de Sant Joan, la nit més curta de l'any, nit de bruixes i disbauxes, nit de ritus ancestrals, banys al mar i rebolcades a l'herba....
Es per tot això que des de la presó de Lleida i mirant l'horitzó , tot un mar de colors del groc al blau intens, passant per el roig i els taronges ens obren com un ventall les il · lusions i els records de llibertat.
Darrera les reixes els nostres ulls se il·luminen tot esperant el retorn a la llibertat perduda.
Voldria ser lliure i mirar amb els meus ulls els mateixos colors de la nit com el reste dels habitants d'aquesta ciutat, d'aquest mon, que ja es de tots els homes de bona voluntat.

dimarts, 3 de juny de 2014

Anem de compres?


 Prop de la vella Església de Sant Martí torna a repetir un mercat (Mercat del Pla),nova edició , ja mensual que dura 15 dies i permet obrir a botigues per tal de captar els clients de Lleida i rodalies.
          Clients que miren preus , badant en nous espais i buscant oportunitats.

Els vells clients miren també bocabadats els turistes i nova gent que passeja pel barri. Cal guardar seient a la plaça per els amics, no sigui que com les terrasses dels bars, siguin ja de la nova gent i els sense papers que ja no tenen casa, tampoc tinguin espai public, per recordar, altres llengües de altres continents .
  La terra es per qui la treballa i el carrer i la plaça per qui la fa anar. La televisió perd volada i cal sortir a la fresca al carrer i tots plegats pensar, no en un passat llunyà, si no més no , en un futur millor.

dilluns, 2 de juny de 2014

Gegants, Sancho que son Gegants



"Gegants, Sancho , que son gegants".
Així cridava Don Quixot tot veient les aspes dels molins bellugar amb el vent.
Braços i mans gegantines que el volien descavalcar

Desgavell de l'estatut, consulta el novembre,i avui mateix un ponent del Constitucional begut i conduint sense casc obligat a dimitir.Ara el Rei mateix dimiteix o l'obliguen les circumstàncies pròpies i del país.

Un altre front de monarquia versus república obert . La pensió màxima de tots els altres mortals es de 1200 € al mes , tret de les que aconsegueixen o volien aconseguir les cúpules dels bancs i caixes intervingudes.
Retirs daurats que paga tot el poble.

Son cada vegada mes braços gegantins que rodolen damunt nostre tot esperant la nostra descavalcada.
Pot ser que aquesta vegada deixem de ser Quixots i veiem els molins de vent i les aspes que rodolen i rodolen sense parar dia i nit. Mirem bé, analitzem la situació, esperem el moment... Tots units podem fer que el moli treballi i no siguem esclafats per la roda trituradora dels gegants inexistents.