Alçada cap al cel

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Records

Els meus records son en blanc i negre. No vull dir que les imatges que recordi tinguin aquest color, tampoc que la meva ment com la TV d'antuvi recordi sols aquelles imatges sense colors...
En una cosa mes interior, mes profunda...
Es una capa que ens fabrica el temps. El temps tempere els records... aquell amor roig de joventut, el temps el torna rosa pal.lit.  Aquell odi verd rabiós d'antuvi es marró o negre envellit..El groc d'enveja es ja un gris clar ....
Així les imatges dels records es tornen virades en sèpia i en blanc i negre.
Lleida es torna la Seo en els records  i l'imatge del vent i la pluja s'esborrona en un cel ennuvolat.
Però ahir es encara ahir i el vent gronxa els arbres, el riu es el riu i el record nítid del sol acarona els sentits.

Al balcó

Estic nua i al balcó.
Una s'aixeca a les 6 del matí, es renta, es desperta i mentre tant prenc un cafè, preparo el dinar. A les 8 a la feina, tot atenent a la gent amb els seus problemes, les seves dèries.
Un kit-kat per esmorzar i a tornar hi, els pesats i pesades es multipliquen i els problemes per resoldre també.
El "jefe" et clava una bronca (com es natural sense raó) i continua llegint el diari...
Arribo cansada a casa i prenc el dinar ja preparat . Al acabar cal fregar, netejar....
Encara no he acabat i torno a marxar al treball (la tarda es el pitjor), ja començo cansada, tipa de la feina i dels emprenyadors que continuen empipant amb els seus problemes inútils.
a les 8.30 pleguem i miro de caminar una mica o anar al gimnàs o piscina a no pensar...
arribo a casa i caic al sofà com un sac. Estic cansada i ja no puc fer res mes...
Ni llegir,ni pensar ni tan sols una peli bona a la TV. tan sols anuncis i polítics sense criteri fen les seves gracies...
No puc ni sopar, un iogurt i al llit.
Es gairebé el pitjor . Els malsons son a l'ordre del dia i sempre acabo lligada, nua i al balcó.
Algú m'explicará un dia que vol dir aquest somni de merda i podré treure'm l'antifaç i veure el que passa al meu cantó, al carrer de la vida que veig passar sense fi.
Lligada, nua i al balcó.

Molt petit? molt aprop?

Aprendre a fotografiar es aprendre a mirar. Primer coses petites, un peu una ploma... després es un mirar mes gran , una forma una persona, un grup de persones...

Un paisatge amb mes elements necessita una composició una manera de col·locar les coses , una manera de situar-se per ordenar la vista..

Per relatar la realitat quotidiana ens cal ser aprop de terra. Tocar i viure les histories de la gent, ens cal anar a llocs remots per relatar el que i passa i també contar el que passa prop nostre.

No cal dir que es una professió de risc. Cal viure també els perills,la guerra, les injustícies...

Es per això que un regal es un regal....    i avui, tan sols viure ho es:      Felicitats.

Es un gran dia , la primera festa de Moros i Cristians per un proper aficionat a la fotografia.

Primer he de obrir els ulls i començar a mirar .

La Pancarta

Tots ens amaguem.No volem explicar qui som i que fem...
L'un diu que no vol semblar "masclista", que per això deixa guanyar les dones..
un altre diu que no sap res de "Castor", que els terratrèmols eren ocasionals i que no caldrà tornar la milionada si es desmantella l'estació del Mediterrani.
mes enllà els titulars emmascaren les noticies i tergiversen els continguts..
Uns altres declaren el sou public tot amagant els ingressos de publicitat o de assistència a consells de administració.
Al company li paguen els dinars, els viatges i les estades a Madrid o Brussel·les
Anem per la vida no mes mostrant els peus, les cames i poc més. La publicitat ens tapa, ens amaga, ens disfressa i així no podem mirar els altres... estem tapats... i ben tapats....
Ara arriba l'estiu. Pren nota i destapat. Deixar contemplar, mira els altres i siguis sincer amb tu mateix.
Cada dia al mati mirat al mirall una estona i proba de reconeix et, tot ens anirà millor a tots plegats.

Ulls de Moros i Cristians.

Els ulls, son ulls, tan se val de Moros o Cristians...
Tots son per mirar, per intentar comprendre, per expressar alegria, o pena .. per veure a l'amic o a l'enemic i respondre a temps al seu envit.
Mirem els ulls... Intentem comprendre...
El diumenge, guany qui guany la batalla, fem bona la festa i riem junts que el poble que riu i plore aplegat es un gran poble.

Teatre del bo

Teatre del bo, es el que ens ofereixen aquests dies fins el dia 25 a la tele i a la premsa diària.
Jo tiro cap aquí, tu cap allà , gira que gira ,i tot hom esbalaït mirant i no fent res de res.

Som com el nen que mira  els capgrossos (mai tan ben triat) sota la atenta mirada de la mare, cares rigides, sense immutar se, sense expressar altres sentiments que el gest que va fer que fos creada la seva imatge.

Tots ballen per mantenir la dansa i fer que la gent que mire passi l'estona. Desprès son els únics que cobren per el treball . Els  demès esperant una altra festa major.

Cal votar , triar , mirar i cal triar bé. certament si tries un del public es la millor elecció. Jo trio la nena que mira i balla al so de la musica sense cap recança i els seus ulls innocents encara, la delaten en mig de tots com el únic que entén el que passa i sap que tot dura una festa major.

La Panera

La Panera. Centre d'art modern de Lleida es un dels desconeguts de la ciutat.
El lloc, les escales, la senyalització... Les exposicions temporals...   Malgrat els fons d'art existents sembla un museu menor.
Es per reivindicar la plena vigència dels espais museístics de la ciutat i que en el seu entorn la ciutat aposta per un comerç renovador i ofertes lúdiques i de restauració que reclamo per la Panera una informació i divulgació per el public gran de Lleida (El dels escolars , ja el té).    Gracies.

Titelles

    Som titelles,si ombres de altres realitats que es confonen en el present com ombres Xinesses . Som foscor en el terra ja fosc del mon. La llum ens il·lumina , i transforma la nostra realitat en el pas del temps, el nostre pas en molts anys ni tan sols modifica el terra on estem, es la manca de llum que fa terroses les pedres que ens envolten. Es el vent i la pluja qui transforma en arena fina les grans pedres, es la calor interior de la terra qui mou els continents i la lava que surt dels volcans qui crea la terra ferma.                                                                                                     

Festes de bombolles i globus de color.