L'home orquestra

 Quina expectació, hom mira l'home orquestra.
la mainada expectant, els vianants atents a la musica:
"la calle de Alcalà...."
diu la tonada , i els peus ballen al só dels vells roquers.
Una gorra, un paraigües i els instruments i la veu que enganxa....
L'infant dona la moneda i la gent gran recorda la cançó. les ballarugues i els amors de joventut.
Gracies per compartir la joia al carrer, jo també vull ser home orquestra.

Epitafi

Obro avui el claustre de la Seo, la catedral Vella de Lleida.
Miro per darrera vegada els arbres , tantes vegades companys muts de visites guiades, de vels de nuvia, de paraules d'amor robades. Visita de mols fotògrafs al triar el vell monument...
Os dic adéu, ja no hi sou,heu anat a una terra llunyana,
En el bé , diuen major, de altres ornaments florals, ens heu deixat.
Por ser algú mes os trobara a faltar, potser algú amb un xic d'enyorança, potser algú buscara la vostra ombra a l'estiu càlid que ens tocara viure, segur, properament.
Dons aixi: "repòs etern als fidels companys, amb la pau del senyor fins aviat" R.I.P: 

Monuments

Monuments, obres d'art fetes per artistes reconeguts....

 Obres per veure, exposades al carrer, que desitgen perdurar en el temps i el record....
Totes elles competint en quina es la millor, la que reflexa mes els sentiments, els moments que tria l'autor.

Totes elles os han fet passejar abans del proper dia 1, per  el cementiri de la catedral de Reikiavik.

No tinc cobertura.

Es cert vull pagar i no tinc cobertura. La visa no arriba i necessito calers.
Per molt que pugin la maquina , no deuen haver pagat el rebut  del telefon.
Per allí diu la companya, com una estàtua de Colom, per allí hi ha el mar....
El cert es que depenem cada vegada mes de les maquines,i que acabarem sent meitat humans i meitat maquines..
diuen que les transaccions volen, Peró deuen volar amb paloma missatgera que al bec porta la meva visa.
mentrestant i com ja he menjat no hem preocupo i espero pacient als companys que sortosament porten euros per deixar-me fins al pròxim caixer.
Vola la visa, vola el diner, vola el temps i els dies, tot vola i no ho puc atrapar.

Dues Amigues

 Dues amigues, mirant-se, comentant la darrera confidència. Aquell signe de complicitat que té la mirada, un fumar tranquil, relaxat....

 Dos amics, en un banc, intentant qui puja a la bicicleta, amb la saviesa dels que tenen els peus calents, a l'espera de uns altres amics per acompanyar.Quiets i atents de l'arribada dels seus amos....

Mols de sols... Single Gloves, buscant infructuosament la seva parella... Aixi es el temps que ens toca viure, buscant  algú semblant per poder compartir i caminar junts....

Bicicletes a Reykjavik

Gairebé com a casa nostra, tan de dia com de nit, les bicicletes tanquen els carrers als altres vehicles.
Tan sols els vianants son els amos del carrer. L'ombra llarga de la prohibició tanca els carrers i les voreres i la gent , tranquil·lament passeja, les llums obertes ,establiments tancats, es l'estiu a la Capital del Nord.
De dia, els turistes miren els colors, groc, verd, roig ,blau, taronja de les tanques i fa o penja a l'instantani la foto al facebook.
Els vailets, intenten pujar, jugar amb la tanca i res no els atura de la joguina trobada al carrer.
Queda't bicicleta, juga amb mi, recorda els vells instants compartits i pensa que continuo pedalant tot el llarg de la vida buscant un destí comú, camí a  l'eternitat.

Vull una aspirina

Ja tinc un mal de cap. Tots els papers a la cartera, majoria parlamentaria, gairebé 2Millions de vots...
I no puc avançar. En lloc de ficar-me pedres a les butxaques, amb tant mal de cap, pot ser la tinc al ben mitg de la front.
No vull que siguis president!!!! diuen uns.   Els altres: "Ets el de les retallades!!!" .. també : Portes diners del 3%.
A mes .. cosa que faig, cosa que porten als tribunals. Estic fart!!!
De totes maneres crec que el millor es un gran somriure,estar entre tots els altres i pensar que al menys ja tinc un sou per els propers 4 anys. Cosa que no poden dir tots els Catalans.

embarrancat

Ja fa temps que estic embarrancat, escorat a l'arena. Ni amarres,  ni veles, ni tan sols l'ancora tirada a la mar.
La sorra m'enbolcalla com un llençol i les herbes la fixen com arrels al meu voltant.
Forats tinc al costat, portes obertes, cambrots buits...
El vell capità m'ha abandonat. Les àrpies, ja no m'envolten, han pres tot el que han pogut malvendre.
I tot sol espero... no se el temps, ni l'hora. Un gran temporal vindrà i podré fer el darrer viatge..
Les ones em prendran als seus braços i podré per fi descansar a la fons de la mar... Allà on el reste de companys reposen deixant que pops i llamprees custodiïn les restes fins a la fi dels temps.  

Dialeg permanent

Un amic m'ha enviat aquesta frase: "Diàleg permanent".
De vegades, tot es blau. Picasso ja tenia a la seva joventut la tendència de veure-ho en aquest color.
es cert que es blau?,

De vegades es la manca de altres colors , Roig, groc... es el que fá veure blau les coses.
Sols amb un dialeg permanent, entre el creador i l'obra es el que fa avançar les idees .El color blau, permet veure les lluminositats i les ombres de una altra manera,permet atendre els matissos petits de la llum i anar aprenent la seva complexitat. Despres caldra analitzar els colors, uns que tenen un impacte visual mes gran que altres i que cal compensar dintre de la composició fotografica.