L'abandó de les fulles

Durant la tèbia nit, on la foscor cau de sobte  en una hora prou matinera, dos cosos , després de uns petons interminables parteixen amb les mans agafades cap a altres racons, altres indrets de la ciutat.
Tan sols les fulles que continuen caient en la plàcida nit i mes tard la pluja constant sobre el parc perceben que coses inusuals s'han produït...  
De bon matí , jo mateix, viatger inconscient, en la humitat del parc, trobo la pista del delit.
L'abandó inconscient de la jaqueta, mig coberta per les fulles i la pluja en el banc  i pot ser mes enllà, el paraigües deixat al costat...
Pistes inconscients del primer delit, el veritablement importat, l'amor prohibit, la lluita fugaç i els dos cosos units en la foscor buscant altres racons, altres indrets entre l'abandó de les fulles

Embruta't les mans.

  Per fer coses, sempre s'ha dit que cal embrutar-se les mans.Deu, nostre senyor, ja va agafar fang, un pegot de fang.. I per fer l'home a imatge seva el va moldejar, es va embrutar les mans i vet aquí el que va sortir....
  Tòtils, corruptes, indecisos, irreverents..Tria tu mateix l'adjectiu.
De totes maneres, tot el que fem , ho fem embrutant-nos les mans.Cal participar en el que fem. I deixem la nostra empremta.Es una porció de nosaltres mateixos que pren forma,  per ser part d'una natura diferent, tal vegada millor...
Es per això que diem des de la nostra infantessa: embruta't les mans.Cal participar en aquest nou mon que veuen els nostres ulls per primera vegada.

Ja plou!

 Com els brots verds, surten a lluir la pluja. Com totes les plantes s'ufanen amb la humitat.Com les gotes d'aigua, rodones, semblen mirar totes les seves companyes...
Jo trec el paraigües i abans de travessar,miro... observo que tot estigui correcte i la pluja no hagi espatllat el semàfor de cada dia..

Abans de que aparegui el verd miro pacient el conductor de correus, amb la moto travessar cap al treball quotidià. Recordo allò de " ni la pluja ni el vent no t'aturi". I miro de travessar corrents, abans no m'arribi un escatxic...

Tot travessant el pont miro el riu i l'aigua que corre als meus peus. Els cotxes i motos al rodolar , fan aquell soroll característic de l'aigua , i que em tranquil·litze.Ningú al meu darrera, sols altra gent con jo que creue el riu. Es no mes un pont. Un sol pont. Sols el pont del 6, 7,i 8 i ja hi som... El Nadal.

La Cripta

 Moltes de les nostres antigues esglésies posseeixen criptes que remunten a una època molt llunyana: unes són només sales quadrades, abovedadas en corba o en aresta, seguint el mètode antic, són adornades de vegades només per fragments de columnes i de capitells que imiten toscament l'arquitectura romana; altres són veritables esglésies sota terra amb naus laterals.
Sota Terra, entre pedres i humitats, està la cripta. Tres son les voltes que la cobreixen. Sis les columnes que mantenen el sostre. I unes escletxes de llum il·luminen la tènue atmosfera del passadís. 
Va ser aquí on l'any 1318 uns canonges de Solsona, disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona varen confabular en contra del poder establert.
La Llei es la llei i varen aixecar la protesta als superiors. La Llei es la llei varen dir els nobles.
L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.
No en se la resposta, tampoc importen tots els fets....
Les pedres recorden la discussió:

"la pela es la pela", o millor " el maravedís es el que triomfa".
Encara ressona ( si un para l'orella) ,les monedes caient de la butxaca per satisfer els sicaris i advocats.
Pedres llisses, ments ofuscades, quant de temps per arribar a les mateixes converses i semblants situacions.