Translate

dimecres, 18 de novembre de 2015

Tenim Por ?

 He deixat passar unes hores , per parlar de l'atemptat Terrorista a Paris.
S' ha parlat molt de guerra, de víctimes d'assassins, dels Yihadistes, de l'Islam, d'atacs ,de bombes...
El cert es que tindrem que conviure amb aquests o altres atacs contra la convivència,molt i molt de temps (algú a parlat de una generació sencera 50 anys)
L'excusa es el de menys, però en vull parlar:
Si jo crec en un Deu i un altra persona també en un Deu, deu de ser el mateix?, jo entenc que si, que estem parlant del mateix sota dos noms diferents.
Es un Deu d'amor al pròxim? Em diuen que si , que no es un Deu de Guerra .
Doncs bé, que volen els atemptats? Tots diuen el mateix volen instaurar el terror, la por. També diuen que els assassins no en tenen, que aniran al Cel.
Doncs bé, els nostres màrtirs, també i van. Allà es trobaran.
L'únic que queda es la por. Avui en dia, tenim por a morir. Perquè?
Amb tot els que ens cau a sobre, no tenim por de viure... tenim por de morir.



Des de petits ens han educat a que l'important es la persona(no el grup, no d'humanitat)Ens contem, ens donem nom, volem saber on estem, que fem, si ens perdem ens busquen.
Qui fa un acte a favor dels companys, es un heroi, algú  rar, quelcom a imitar.
Doncs bé cal educar-nos de nou, saber que en aquest mon estem de passada, que estarem mes temps morts,  que vius. Si ,hi ha mes persones al cementiri que a la ciutat.
No tinguem por i tornem a fer com els vells cristians, que s' alegraven per un naixement, una nova vida que venia a sofrir en aquest mon. I que s'alegraven també amb la mort i el que realment es: " un retrobament a la casa del Pare" "un deixar de patir"..
Prou de pors i visquem doncs amb plenitud la vida que ens queda. Ataquem al terrorisme amb tota la força, ja que no temem per la nostra vida ,si mes no ,per tot el mal que fan als nostres companys i veïns.Guanyem una altra vegada els valors de la llibertat i la democràcia.

dilluns, 2 de novembre de 2015

Faquir


Sobre vidres , la cara, i el deixo trepitjar ...
Aixi es la vida del faquir,sotmès al foc, al somier de claus,als vidres trencats....
Sense por a les punxades, als talls, a la cremor del foc...
Que no fem per l'amor, pel menjar, per la família propera....
Avui som faquirs tots plegats...
L'economia ens empresona, les bancs ens tallen els peus, l'estat es a sobre nostra i cada vegada pesa mes...
Tan sols el foc interior, l'anima , resta encara lliure i ens fa que de tant en tant i per un simple instant surti a l'exterior i brilli l'espurna de la llibertat.