la cigala i la formiga

La faula de Samaniego, la cigala i la formiga s'accentua aquest hivern.
Desprès de cantar tot l'estiu, arriba l'hivern i la cigala te fred i no troba prou menjar.
La formiga desprès de treballar encara te reserves per passar l'hivern.

Això en aquest temps no es cert del tot ja que el menjar de les formigues estalviadores a estat saquejat i malgrat s'intenti apaivagar el col·lapse tot repartint el menjar, aquest no arriba a tot hom.
Es per això que per aquest nou Cap d'any desitgem a tots que en lloc de repartir penúries i mals endreços, ens toqui la Grossa de Cap d'any per iniciar un any millor tots plegats.

Asimetrias

Una meitat de una cara, no es igual a l'altra meitat....
Una orella es diferent de l'altra...
una ma o un peu es diferent de l'altre...
Sempre busquem simetries, a que s'assembla un objecte, un paisatge , una cara. Els records s'instalen al cervell i comparem una cara amb altres conegudes, intentem esbrinar si es amable , si es un enemic, si en un amic, si es un conegut.... Qui es?
Es per això que aquestes fotos, retenen la teva atenció. El cervell vol esbrinar que es... Com es aquesta simetria...  i ...
Si passes mes temps mirant-la... es el que pretenc jo.  Prendre part del teu temps i copsar la teva atenció.
Gracies per regalar-me part del teu temps.

Lleida i la Boira.

La boira es el típic de Lleida. Ara en portem 11 dies.
Es una broma baixa, que ens envolta i que ens impedeix reconèixer el que ens anem trobant pel camí.
Vet aquí que per això el nostre carrer major es estret , ja que hem de passar l'un aprop de l'altre i amb la boira ni no fos així no ens saludaríem.
No veus res i de vegades topes amb l'obstacle que volies evitar.
Es l'ultim en xocs de trens, sap que hi es , que s'atansa, i vas i caus amb l'estatua d'en Indivil i en Mandoni .
Desapareix amb la sortida del Sol i els dies que t'acompanya, freda,humida, pixanera  , es cala fins el cor i per sempre més  la portes a dins teu, i si et guanya la enyorança,  surt i recordes el camí fins la terra de la Seu Vella i L'Indivil, ciutat dels dos turons, terra endins on els romans eren castigats a viure lluny del Imperi i oblidats restaven el resta de la seva vida, enganxats per la boira terra endins.

Porta dels Fillols

La porta dels Fillols: Any 1220

Coneguda amb aquest nom perquè era l’accés obligat dels nens que havien de rebre el baptisme, la Porta dels Fillols repeteix pràcticament el projecte escultòric de la porta de la nau central que fou el seu model a seguir. Els mateixos motius ornamentals hi tornen a ser presents de forma exuberant en arquivoltes, àbacs, capitells i frisos per acabar en una imponent cornisa.
La Porta dels Fillols també serà coneguda com el Portal de la Seu, ja que aquest és l’accés principal en aquesta banda de la catedral. És considerada un dels paradigmes de l’anomenada Escola de Lleida, que difondrà el seu característic repertori escultòric en altres punts de Catalunya, Aragó i València.
Al cantó i tenim ara una volta amb 7 ferradures , amb dues torres bessones als costat. No se si a l'origen estava situada a aquest indret però per a mi té reminiscencies àrabs, pot ser indicatiu de la antiga mesquita, que va conviure amb la catedral.

Estic Ferm

Arrelat, ben fort dins de terra tinc les arrels.
Ben calçat per la terra que les cobreix del fred i les properes nevades.
S'enlaire el tronc torçat per les vicissituds que he passat a la vida
i a dalt les branques i les fulles mirant el cel i les estrelles.
La terra adobada, rica en aigua de les darreres pluges.
Que mes desitjo?
Avui em sento ferm, segur. El que revindrà demà, ja m'ho trobaré.Estic doncs content,d'estar on estic, al ben mig del camp.Pot ser sembla que estic sol ,però ferm i segur penso en el altre pròxim ,que veig allà, lluny, i l'hi desitjo la meva sort, la meva pluja...
Avui estic ferm i segur i l'hivern que s'acosta el trobo encara curt tot esperant la nova primavera.