Textures del Riu, Juny

A l'estiu, al riu creixen les algues, son els cabells del riu, segóns la temperatura poden creixer de 10 a 20 cm cada dia. De tant en tant l'ajuntament mana als perruquers del riu que les escapsin i les treguin fora de l'aigua, per tal de deixar l'aigua clara i que no proliferin els insectes (mosquits) tan temuts per nosaltres els humans.

No es clar que fosin qui estinguiren els dinosaures , pero ara que diuen que aquets eren se sang calenta i que una glaciació no podria esquinguir totes les especies en un periode curt de temps, guanya adeptes els qui creuen que una enfermetat infecciosa trasmesa perls insectes prodie ser altament probable,

Bé aquest no era el tema, es tan sols veure textures, de verds al riu, peixos a l'aigua i anecs per sobre , espero que les textures de verds, aigua i grocs os agradin.

Aus i ecología

On son les cigonyes?

Vista de l'Abocador de Lleida. Milers d'ocells, de cigonyes etc.
¿que mengen si realment la brossa diuen que la reciclem en un alt percentatge?
Creieu que el plastic que troben als estomacs de les aus, els es comestible?
Crec que caldria revisar gran part de tot el que fem per tal de ser mes ecologics i deixar el mon una mica com abans de trepitjar-lo, es a dir , no contaminar, reciclar,i ser mes concients de l'importancia del medi ambient.

petita espurna de color

Tan sols una flor.
Quina composició més simple.
Unes tiges en mitg del Aerodrom d'Alfés.
S'intueix darrera els ocres de les tiges seques però ella, sola, simple, unica, es una flor petita, que s'adressa al Sol i diu aqui estic, lloant la Bellesa, la Fragilitat, la sencillesa, busqueu i trobareu algo bonic, petit ,sencill,i penseu en vosaltres , que també sou iguals,  petits, sencills i bonics.
Petites espurnes de color que naixen i viuen en aquest mon tot buscan la seva llibertat.

Els aranyons (secá La Granadella)

 Si aneu al Secá, a Les Garrigues, tot sembla mort, sec, no hi ha aigua, els grisos s'acumulen i costa trobar el balanc, el blau, tot es terrós, com si el beig o marronos de la terra impregnes l'ambient .

No obstant, de tant en tant una currua de petites bestioles corren per terra o volen entre les poques herbes que floreixen, fan que la vida traspasi el marron i amb el vert i malva de les flors,aquestin prenguin vida i volin ,.

La vida dels insectes es curta en el temps humá pero no perd intensitat i sense parar van de flor en flor tot buscant els companys i dienlos " Soc viu, estic aqui, vine amb mi a veure mon.

 i els colors canvien , i la llum apareix  i hom pot veure que la vida continua i es a forta a Les Garrigues.

El Senyor de les 1000 i una.

Fa molt de temps que no veia un ramat. 1000 ovelles a Alfés. Un dels pocs pastors que encara tenen cura de un gran ramat i pasturen entre els camps segats.
Si en teniu l'oportunitat gaudiu de la proximitat del ramat, els seus moviments com si fos un sol animal, que llisque entre els matolls com si fos aigua, tot seguin el seu senyor que les guia i té cura d' elles.
Mentres pasen no feu soroll, per no aturdir-les i despres mireu el terra , les seves potades i mireu també el pols que sembla seguir-les en el seu moviment rampant a la vora del cami.

Dilluns de Pascua Cremada

Com a corders al Escorchador. Aixi em sento desde que no estem intervinguts, però si que pagarem la crisis actual. ¿ Algú ho dubtava?
.La Merkel ens pelará com a canyes amb els seus estris i les tisores de esporgar.

Un pastel, una diversió ,un divertimento.Zona Alta

La Zona Alta de Lleida va obrir ahir fins a les 12.

No crec que les vendes, ni el treball extra,fos un motiu suficient per l'experiencia.

Tans sols el trobarse amb amics, a l'estiu, disfrutant de un temps agradable i pasetjar la nit, va ser suficient per la gent per sortir i provar.


Fins l' Any vinent

Jazz

m'he deixat la pell

 Quan algú treballa molt i s'esforça, diuen que s'hi deixa la pell.
Les Serps ho fan per necesitat cada any al creixer. Ens cal creixer a tots i es per això que ens hem d'esforçar en el que fem bé i fer-ho encara millor.

El temps passa i despres de perde la pell podem quedar en els ossos, com aquest pollet que va caure del niu.
Esclar que tot s'aprofita i les formigues degueren fer l'arros.

El mon ens cau a sobre.

De vegades ho sembla"el mon ens cau a sobre".
La salud es perd.
l'Economia ens dona un bon sotrac.
Ningú no ens ajuda.
Estem ensorrats sota el sol, entelats com els cargols,

Aixi ho debien sentir els nostres avis, aquesta imatge a la cripta del convent d'Avinganya (Seros), ho demostra.


Però siguem pacients que a la fí del Camí, hi ha la llum. Segur arribarem a Itaca.

la paloma i la font

 Les fonts i els ocells es parlen.

l' una crida l'atenció , l'altre ho mira, s'acosta
i de vegades i juga , es banya, es mulla, entra a dins per veure el fons, surt i mira el son que l'aseca i el calenta.
la mirada impasible de la primera es talvegada per no asustar, per fer apropar l'ocell i veure l'al.legria de la seva dutxa diaria.

 Serie de fotografies, amb flash extern per tal d'incidir en els reflexos de les aus.