Translate

divendres, 30 de novembre de 2012

Volant al vent.

Una petita avioneta volant a la immensitat del cel. Que petita que es, que lluny està, sembla un ocell que mou el vent al seu caprici.
Els núvols, es poden tocar?, son d'aigua?, son de vent?
I si plou? d'on cau l'aigua?
El pare respon:" Son els àngels que pixen" i l'arc de Sant Martí es un senyal de Deu nostre Senyor, que ens diu que va pactar amb els homes no enviar un altre Diluvi Universal.
El nen bocabadat, continua mirant el cel, els núvols i l'avió que s'allunya i decideix al seu interior ser pilot.
Si es una excel.lent decisió, crec que li agradarà volar i tindre tota la terra als seus peus..


Dades de composició : Punt central de interès que es complementa amb l'espai .Situat al encreuament de linies de terços, deixant lliure la direccionalitat al reste de l'espai.

  L'espai està texturat per els núvols, que donen una dimensió mes comprensible al nostre entendre, res en el conjunt crida l'atenció per distreu ret de la globalitat de la mateixa, per deixar lliure el pensament propi i l'obra.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Com soc?

Una de les preguntes que sempre ens fem es ¿ com soc ?. Guapa?, Coneguda? famosa? estimada?.
Segur que al passar per un aparador a vegades no veiem l'interior, sols veiem la nostra imatge per veure com som.
El que penso es que no es la pregunta adequada.El que volem saber es com ens veuen els altres. Si aprecien o no les nostres formes, la nostra manera de ser, les nostres bromes, les nostres dèries. El voler saber es humà però tampoc no es la pregunta adequada..
Els ulls dels altres son com els fars dels cotxes, ens il.luminen però no veuen. El nostre interior es com un reflex en un toll que tan sols deixe vislumbrar les siluetes.
A partir d'ara la nostra pregunta ha de ser com ens sentim. Ens hem de sentir bé i prescindir de la mirada dels altres que sembre veurà el reflex de la persona que esta al nostre interior.


dilluns, 26 de novembre de 2012

Diuen que l'Amor es gairebé per sempre


 Diem que l'Amor es per sempre.
La sensació es intensa, agradable, tal vegada entranya però hom la busca i desitja mantindre-la el màxim temps possible.
Es un bé  (com la salud) que tots desitgem i per expressar la nostra estima , ara el pengem com a cadenats als pons propers on passa el nostre Amor.
La passarel.la de universitat es un exemple.
No obstant cal recordar que no es un lligam, no hem de tenir lligada la persona que estimem, cal que sigui lliure, que sigui persona, el cadenat no es un bon exemple aquesta setmana, que em vist el dia de la violència masclista. No vulguem aferrar la companya, deixem-la viure la vida, les amistats,el seu treball. No la tanquem a casa, no li fiscalitzem els diners, no decidim per ella.
Talvegada tots dos junts puguem veure mes enllà de la passarel.la i vegem la vida junts com el riu que passa als nostres peus.

dissabte, 24 de novembre de 2012

Records fotografics.



 Avui, una amiga de fotografia m'ha dit que té por de fer fotos amb altres companys, que no en sap prou, que te una mica de vergonya de sortir plegats a fer fotos.
 Es per aquest motiu que he recuperat aquestes fotos de la meva primera exposició de foto digital de fa 2 anys. Certament si hagués de fer les fotos, les faria diferents, la fotografia es un art i els artistes sempre canviem els criteris i les formes de fer. Si et quedes estàtic ets mort.
Cal ser atrevit. fer el que saps fer sense tindre por i amb les critiques intentar millorar. Ja processava fotos als 18 anys, però la foto digital es un altre mon i tota la teoria i la practica es nova. Cal tornar a començar cada dia i aprendre de nou tot.
No obstant de voler millorar sempre ten un racó per una fotografia excepcional, de un dia en particular i aquesta es la portada de la meva primera exposició, un dia de La palma, a Lleida i per mi es irrepetible, per el temps que evoca, i per els colors de la mateixa. Encara m'agrades:

divendres, 23 de novembre de 2012

metodo mellado. Parte inicial

 Para algún compañero que me lo ha solicitado, Trato de explicar el inicio de un metodo para procesar las fotos, sencillo y con criterios externos al propio autor.
Foto abrir con photoshop.(abre camaraRaw) y sin mirar la foto ver solo el histograma.
1. Blancos.(control Exposición) hasta el maximo y alguno quemado en este caso +0.90
2. Negros hacia el negro y justo al limite , en este caso 2 o 3
3. Recuperar los blancos que hemos perdido , en este caso 10
Con esto conseguimos agrandar el histograma y que nos llegue a ambos extremos con lo que la gradacion de texturas es el máximo.A partir de aqui se puede procesar el resto de parametros a gusto del Usuario.o continuar tratando el histograma para agrandar el centro (luminosidad, luces, contraste, retocando negros).
En este caso no toco nada mas , solo agulo y recorte , abro con photoshop, guardo y adjunto imagen
Espero que indagueis mas en el Metodo Mellado.

dimarts, 20 de novembre de 2012

Colors de la Mort anunciada.



 S'apropa l'hivern.
Els arbres senten el fred de la tardor i s'arruguen , la seva sang que corria verda i creava l'oxigen per la vida es torna vermella i el verd es torna groc i el groc marró i la fulla cau.
Es la natura que es viva i ara es mort.
Mort que anuncia als quatre vents que l'hivern arriba i que cal preparar se.
Els nostres cossos, també ho senten i ens abriguem, guardem menjar, preparem l'hivern fins al nou reneix que esperem veure.: Primavera.
Mentrestant esperem mirem la sang roja, les fulles grogues, i el cel encara blau.

dilluns, 19 de novembre de 2012

una sola arandela de fang.




Per fer una sola arandela de fang, cal treballar i embrutarse les mans.
En aquest mon cal implicarse en les coses, inclòs les mes simples, ficarse a dins dels problemes i intentar arrengar-los. Això vol dir embrutarse les mans, implicarse, participar, intentar decidir. Vet aqui el problema del diumenge que vé, Jo SI aniré a votar.

dijous, 15 de novembre de 2012

ahir contra les retallades


 El capitalisme fa Figa, tot està malament i cal arreglar-ho.
La gent surt al carrer i crida i diu amb el seu dolor que no està bé, que cal canviar les coses.
Que hem de escoltar el Veí, el que ho passa malament i que entre tots podem.
Sols calia veure les cares de la gent , les retallades en sanitat, els artista que es queixen. els ensenyants que diuen que no està bé, els crits contra els polítics, els banquers, els que se'n aprofiten dels altres, els chorissos, els que encara no estan a la presó i dubtem que mai hi vagin.
Per tot això i per tal de que no ens arribin noticies dolentes, i puguem serenar-nos el cartell millor. "apaga la TV".


dilluns, 12 de novembre de 2012

Economía.

 Si escoltes a la gent , als economistes, inclús algun polític, tot va malament.
Semble que un aiguat et caigui sobre, que tor el poder de les ones facin baixar l'aigua i que si et descuides t'ofegarás.
Ahir escoltava un que ens deia que el petroli s'acaba, que no n'hi ha més , i que amb consequencia tota l'economia tal com la veiem i coneixem se'n va a norris.
Crec que té algun signe de credibilitat i que tots tindrem que canviar bastant.
Però si fem les coses bé, talvegada tornarem a veure un altre mar com els d'abans

dilluns, 5 de novembre de 2012

Estar a les tres pedretes.
























Al cementiri de Lleida i ha una imatge, la mare de Deu de les tres pedretes. Diu la tradició que si un està malat greu, es fa una petició a aquesta imatge , dipositant tres pedretes als seus peus.

Aqui , l'expressió de dir "fulano està a les tres pedretes" representa que està molt greu i que cal demanar per la seva salud.