Translate

dissabte, 28 de setembre de 2013

Petjades


Si camines per la platja, sempre hi ha petjades. Gent que hi ha passat abans teu i que les seves empremtes perduren en el temps, fins que el vent i l'aigua esborren els rastres .
No obstant encara trobem petjades de dinosauris, fòsils, que denoten que han existit, que han passat per aquest mon.
Ja no parlem dels que volen deixar un llibre escrit, una obra mestra, un edifici singular o no . Ni tampoc del que al conrear la terra, plante un arbre , mou una espona...
Hi han restes humanes com la Gran Muralla que es veuen des de l'espai, des de la lluna. També les petites llums que es ajunten i dibuixen les ciutats del mon com centres de llum que també es veuen des de l'espai.
Inclús una simple creu, deixa una ombra a la pedra. El temps farà créixer herbes, fongs que no volen llum del Sol.
Per minúscul que siguis, ni que vulguis passar desaparegut, ni que siguis un sol fil penjat a l'aire, sempre faràs ombra, sempre deixaràs un rastre i sol dependrà de un altre...   Una persona que darrere teu sapigue veure, notar el teu pas, la teva ombra i la fassi palesa o la detalli als altres.
Camina doncs segur i no miris darrera.Fes dressera que el teu pas ja el noto jo que vaig darrera.

dimecres, 18 de setembre de 2013

Huevos fritos


Que simple es... Un par de Huevos fritos...
Desayuno por excelencia  de ocasiones especiales, con pan para remojar y un buen vino para acompañar.
No digamos si encima lo acompañas con una loncha de beicon ( o mejor cerdo iberico).
Quedas listo hasta mediodia. No es necesario nada mas...
Si ultimamente miras la Tv o lees los periodicos, parece que todo se complica , que unos la independencia, que otros que si se hace se van, que no se puede votar, otros que si no lo hacen a la tremenda...
O lo queremos complicar todo o creo que es mucho mas facil:
Primero hay que cambiar la paella(Constitucion), la que tenemos está gastada y se le pegan los huevos Hace años que la compramos entre todos, unos han hecho chuletas, otros bistec rebozado, otros gambas y encima la han puesto en el horno(El constitucional)que todo lo quema incluso el mango.Ahora los huevos se pegan.
Luego hay que encontrar un buen aceite, de calidad, que todo lo una, sacar las asperezas acumuladas y empezar a hablar....
Quien pone los huevos?.... Siempre ha sido la gallina... Se ha cansado de poner huevos, que todos los palos le caigan en el mismo sitio . Encima el beicon no es gratis y se tiene que comprar y no hay dinero para tanta loncha y chorizo (nos tendremos que quedar sin chorizos...)
Los cocineros como siempre quieren probar la comida y los huevos no llegan a la mesa. Hay que poner a los cocineros en vereda(politicos) y hacer que cocinen bien para todos, que nada de privilegios y que comeran como los demás, en la mesa y pagando.
No creo que podamos remodelar toda la cocina hoy , pero si probar de hacer bien unos buenos huevos fritos...

dissabte, 14 de setembre de 2013

Ja t'enyoro


Massa dies de calor, també de pluja i vent i ja t'enyoro.....
Humitat apegalosa, arran de terra, que no deixes veure si no ets a sobre.....
El sol s'allunya i la terra i l'aigua prenen protagonisme i t'arrelen al teu entorn..
Això es Lleida.
Terra on els Romans ja allunyaven els proscrits, on no arriben o passen de llarg les carreteres, on no pasarà el corredor Mediterrani, on no van passar la via catalana.
Malgrat tot imprescindible per emplenar els espais buits, imprescindible per fer l'energia que gasta Barcelona, imdispensable per enviar aigua de boca al reste del país.La primera de tocar al repic de campanes...
Ja t'enyoro, Boira, t'estimo... Torna'm arrelar a aquesta terra per poder creixer, per poder viure, per tornar a renéixer demà , abraça'm als teus llargs braços i bressa'm, mig endormiscat fins la sortida d'un nou sol, la nova albada de un millor demà.

dijous, 5 de setembre de 2013

por el camino verde que va a la ermita....

Ho diu la cançó, aquell camí verd que et porta a la ermita .....
ploren de pena les margarides...
Avui he tornat a passar per aquell camí ara polsegós, ja que s'acaba l'estiu...
i si les margarides ploraven de pena (eren grogues i blanques i les veia verdes..)
l'ermita havia de ser..... ROJA; VERMELLA.
Tal vegada així ens crida l'atenció , els llocs sants, que porten a la plegaria, al silenci...
En aquest mon d'imatge, de sorolls han de cridar l'atenció i fer el possible per apropar a tots en un altre mon que es possible: on s'entengui la gent, on es pugui parlar sense cridar, on puguis escoltar als altres mes que dir la teva...
i pensar.... on son els ermitàns, les persones que pensen en el mon, en que es la vida , per que serveix el viure...
Mira pel carrer i si trobes un home ROIG (ermità) segueix-lo tal vegada t' il·lumini en la teva recerca.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Antics Llocs de Pobles de Lleida



Moltes vegades es va e a un lloc llunyà. Agafes la ruta i amb el cotxe et trasllades allà on vols i mires, veus i recordes.
Però pel camí has deixat multitud de petits indrets on no pares mai, on ningú s'atura, on el temps corre de una altra manera, amb una velocitat diferent.Les coses van a poc a poc, les persones parlen entre elles, tenen taules al carrer i fan cafè aplegats les nits d'estiu.
Es cert , no hi ha bars, ni tavernes, ni hospitals, ni clíniques, ni cinemes. Algun encara té un lloc per veure la TV conjuntament. Son restes de un passat proper...
Els carros abandonats , no es llancen a les escombraries (ni ni ha d'això). Les espadanyes d'antigues esglésies encara es drecen al cel tot indicant el camí....
Els vells pallers, que no paques de palla, et fan aguaitar el paisatge.
Es llavors que desitges aturar el temps i recordar aromes, sabors, olors i sons de temps mai oblidats que es guarden a la memòria de tots els homes, temps passats que sense tornar et fan pensar en els avantpassats....

dimarts, 3 de setembre de 2013

Els Minairons.



A les Valls d'Aguilar s'hi troven dues pedreres al mig de la muntanya.Les pedres grans semblen amontegades i el volten els boscos de la serra, els guarden d'ulls indiscrets.
La Llegenda diu que amo i servent caminaven per anar a plaça i l'amo va enviar al servent a casa a recollir una capsa que guardaba sota el coixi del seu llit,  tot insistint de no obrir-la.
El servent pel cami la va obrir i estaba plena d'essers que es van convertir en gegants que li demanaban feina.
Amb la por va dir d'amontegar les pedres del bosc .
Aixi va passar dues vegades fins que l'amo els va retornar a la capsa.
podeu sentir la llegenda:  http://blocs.xtec.cat/acollida09/2009/02/28/la-llegenda-dels-minairons-explicada-per-un-home-savi-del-pirineu/