Translate

dijous, 31 de juliol de 2014

L'arbre gros

 L'arbre gros a caigut, pobre arbre. Amb les arrels socabades,no ha tingut mes remei que tombar-se, caure sobre ell mateix , i ara jeu tombat a la intempèrie.
Temps dolents té al davant, caragols, insectes deambulant per sobre seu. larves i corcons taladrant la seva escorça.Bolets l' hi creixeran als seus peus.
Llenyataires en faran llenya per al foc i segur cremarà. Es un arbre corcat i de segur farà pudor.
Cauran les estàtues, el seu nom i la seva ombra gairebé oblidada. Les aus passaran de llarg i buscaran aixopluc en un altre indret. L'arbre gros a caigut i segur en farà caure a altres.
Tot plegat ja es igual , ja sabíem que cauria ,estava cucat des de el famós 3 per 100 que es va ficar de mes adob del normal. Altres arbres també el tenen(el 3%) i no cauen, pot ser l'han repartit i ja no es sap qui el té.
De totes maneres ja es igual, tot el bosc (el mes vell) ens ha pres el pel i hem d'anar a cal barber.

dimarts, 29 de juliol de 2014

La plaça a l'estiu

Estic mirant de passar el temps a la plaça, com jo d'altres, amb el mòbil, amb la càmera, seguts al pedrís,tot no mirant, tot pensant al nostre interior.Solituds individuals al cantó d'altres.
Seguts a terra o als bancs tot mirant el no res, la boira inexistent,el passar dels vianants desconeguts,veient el gos entremaliat que olore les olors de la nit.
El joc dels nens també gaudeix de la mateixa indolència, el mòbil a les mans, els cabells al vent, asseguts als bancs .La nit gira les individualitats, tomba també la plaça i ens fa caure en el son dels infants.Dolç preludi del somni reparador, que la calor de l'estiu ens nega fins a altes hores de la nit.

dijous, 24 de juliol de 2014

Demà divendres . Plaza del diposit.

Demà divendres, a la nit. un grup de gent recitarà poesies a la plaça del diposit.
Cal anar preparat , hi tindran quelcom per picar.
Son activitats, marginals, no hi va massa gent encara, no obstant cal viure les i entendre que hi han persones que volen revitalitzar Lleida, el barri antic i a mes amb cultura.

dimecres, 16 de juliol de 2014

El tunel

 Pujant i baixant, anem tirant.
L'economia va millor, els símptomes (encara no evidents)comencen a millorar. La nostra butxaca no, l'atur no empitjora (pot ser que la gent no s'apunti ja que no cobra).
Els sous mitjos son mes baixos, la paga extra no la tornen,la sanitat està pitjor (i penso que si tingues diners m'apuntaria a una mútua privada).
La mútua em fa co-pagaments mes alts i treu metges de la llista.
Els collegis treuen mestres i les extra-escolars mes cares.
La pensió de la padrina no puja i les mongetes si (ara ens tocaran mes patates i un ou per a tres).
Tinc ja malt de cap i l'hi demano al avia un "gelocatil" (ella els te gratis encara).
S'acaba l'atur del marit i com que ja he perdut el telefon fixe, el canal plus, el pis i part del mobles(no hi cabien al pis de l'avia), no sé on estalviar mes.
He anat a "Cáritas" i diuen que n'hi ha de pitjors, i que no em poden ajudar amb la llum. Paraules i Llet o galetes pot ser que si(ja veurem).
Decideixo mirar el cel(amb el cable tallat) i mirar per si els núvols comencen a passar de llar, que ja toca.Pot ser no veurem el sol, però miro si entra una mica de claror d'un nou dia.

dilluns, 14 de juliol de 2014

Prenem un Cafè?



L'art urbà, pren mides.
Les ombres allargades dels artistes urbans,planen al centre de Lleida. En ple centre del barri antic del a capital del Segrià, unes cadires esperen impacients uns agosarats conciutadans, que demanin cafè a un bar de les rodalies.
Verticals i horitzontals es entrecreuen amb diagonals de ombres, creant espais buits, que juguen a plaer amb els ulls dels espectadors.
Prenem un cafè?.

dijous, 10 de juliol de 2014

El regal

Ho vaig veure al cel, astre lluminós, sempre distant i avui gairebé rodó.
Preciós globus platejat que il·lumina la nit.
Era la primera cita i un regal important calia portar.
Que podia ser el millor, que podia trobar, i bocabadat i mirant el cel vaig decidir portar la lluna de regal.
Un bastó, una punxa? no. El parallamps serviria com a fil conductor per punxar la lluna i portar-la com un globus.
Vet aquí que estan en la lluna de Valencia no ho vaig veure...
Verd,  taronja , roig...
El regal va venir a mi en forma d'un llampeg , amb "alevosia"  i per darrera..

Multa i punts de regal.


dimarts, 8 de juliol de 2014

Terminator Genesis

Els humans, van passar un temps que parlaven entre ells, després l'antecessor (movil) els va separar, tot es feia a traves de nosaltres les maquines.
Un dia va arribar i l'educació des nous humans es va fer a traves nostre.Aquest inici o Gènesis es el moment crucial.

Més tard a qui ja havíem educat va voler que pensesem soles, volia educar millor, van esdevenir mestres.

Qui es mestre es l'amo.I ara estem en Guerra contra els humans.Segur guanyarem. 

dilluns, 7 de juliol de 2014

El camí

 Entre el cel i la terra, entre els núvols que volen per sobre teu i la terra conreada amb la suor del teu front, es troba El Camí.
Drecera entre pobles diferents, entre ciutats paganes i converses,entre idees contrastades, entre sexes inconnexos, es troba "El camí"
Cal recorre'l sense angunies, sense recances, cal caminar poc a poc al llarg del camí.
Mira lluny, per si veus la fi, però no vulguis acabar, gaudeix del viatge.
Mira a prop, les rodones de palla que t'acompanyen, fes-les rodolar si cal, empenya-les fora la teva trepitjada.
No t'aturis i segueix viatjant.


La fi no arriba mai, i el que cal es caminar i caminar.
Que no t'aturi la pluja, ni el vent, ni la pols del camí.
El que importa realment es gaudir de la vista, entendre el caminar, i mirar de que els pobles llunyans, les persones que volen ser properes , es puguin trobar a mig  camí.
Atura't sota l'arbre, aixoplugat a la seva ombra , i aquí amb tots els altres raona i entén que el que importa es el lloc, per ser com tots , cal haver fet "el Camí".

dissabte, 5 de juliol de 2014

Nit a la fresca

 Ahir va ser el dia on es fa musica als carrers del barri antic de Lleida.
Carrers on es prohibitiu anar-hi a la nit, una mica per l'ambient que hi transita normalment.
Ètnies diverses, tipus marginals,pisos i cases tapiades però que de vegades tenen llums a la nit, fent palès que algun esperit hi deambula per la seva immensitat desèrtica.
Mirades inquisidores que diuen "que hi fas aquí".
La musica, les sardines.los mojitos, tot tapat pel l'ambient del barri i que ens fa estranys a casa nostra.
Però aixo si , reclamant amb la nostra presencia l'historia de tot un barri central a Lleida.

dimarts, 1 de juliol de 2014

Pellerofes d'estiu


Torrats pel sol, secs i sense aigua, els camps s'han tornat grocs.
Ja han donat el fruit, ja l'han collit. tan sols quede la palla per arreplegar.
Les herbes del camí també s'han tornat grogues, Sols en queda la pellerofa, baines buides, que llueixen al sol de l'estiu.
Els cards, també grocs i secs han afilat les punxes i es claven als animals i als vestits. Travessen la roba i et claven fiblades a les cames i braços.
No ens equivoquem. El groc es un color càlid, com el roig. Els nostres ulls veuen en ell la calor del sol i es per això que les fiblades, les punxades, son fruit del seu amor.Es allò de la dita qui bé et vol et farà plorar.
I es cert, es el darrer que et donen. Després de donar el fruit, ja no queda res.Assecar-se al sol de l'estiu , esperar que una ma noble t'agafi i et converteixi en un ram de flor seca al ben mig del menjador.