Racons de Lleida.

Pot ser que a la meva barana hi falti alguna columna.
pot ser que algun altre element hagi caigut al carrer.
Es cert que a traves del meu Ull al mes alt de la Façana es pot veure el cel.
Segur que hi has passat o hi passes moltes vegades als meus peus.
M'has mirat mai a la cara, saps on soc?
a uns cent metres hi tinc això:

Si, Plaça Sant Joan.

El gran arquitecto del Universo

I al primer dia Deu va crear el Cel.
La creació , el existir,va devenir d'un impuls creador en un univers tri dimensional?
Einstein ja va dir que el definitiu es el temps. un quart element que en aquest univers de tres dimensions, defineix totes les altres.Es per això que tot es possible en un temps determinat. Ara plou!!! si, en un lloc i temps determinat.
L'important de debò es el instant en que vius, res no importa del passat (aquest es historia i sol serveix per decidir el present). res no importa d'un futur que sempre es incert(quantes vegades voldries fer demà una cosa i es impossible)
Pensa doncs en ara i avui, i fes el que desitgis , en definitiva " viu " , viu aquest instant , ja que si no ho fas demà serà historia i ja no podràs viure'l.
Pot ser que no morim mai, que el darrer segon, sigui un segon infinit, i que el nostre pensar a l'instant ens perpetuí en la consciencia . El temps es d'aquest mon i en el altre no hi ha temps, no hi ha rellotges, es per això que avui mes que mai , viu, viu aquesta muntanya , puja al cim i mira.

Ciencia al Carrer

Ahir va ser el dia de la Ciència al carrer. Tots els col.legis hi participen. Molts de petis i molts de grans miraven amb entusiasme com no es barregen els liquits, com un globus pot aixafar una ampolla de plàstic, com els imants movien coses, com per la inèrcia una bola et tocava el nas...
Un dels espectaculars era el carregar una bola positivament i una altra negativament i com hi saltava un raig.
Si tocaves la bola gran l' imantació arribava als cabells.
Una estona feliç tot admirant els coneixements de tot hom.
Potser molt poc un sol dia per la ciència, quan 57 son per els impostos, un de cada 7 per l'esglesia.
Això si compto aquests entre els dies feliços que espero siguin molts cada any.

Els Ulls.

Alegria, complicitat,vergonya,tristesa,tendresa....  quantes coses poden expressar uns ulls.
A més de mirar i entendre el que passa fora del nostre cos, també com tota la cara expressen el nostre interior y al brillar, també riuen, ploren, insinuen ....
Uns ulls, enamoren  i et pots perdre a la seva immensitat, altres poden fer por i tirar te enrere.
Es per això que de vegades els amaguem, darrere ulleres, mocadors,ventalls de colors. gorres calades fins les orelles...
Mire'm, ensenya els ulls, i jo miraré a seu interior i provaré d'entendre't.

Els arbres son de dretes.

Els arbres, rectes com un fus, son de dretes.
Les seves polítiques son la rigidesa, el perdurar any rere any, el envellir i la pell rebregar se. Es el tornar al passat.
Les fulles en canvi son d'esquerres, les volteja el vent es dobleguen, volen mirar al Sol i la seva ombra plana sobre el tronc.
No son perdurables, canvien cada any , segons les estacions es el seu color.
Amb la reforma educativa  que ens volen sometre no ho cal dir es política de dretes, ens vol retrocedir en el temps, que tornem a parlar en Castellà (que no Espanyol). El Català es tan idioma de Espanya com el Castellà.
Si un fill meu viu a Madrid i vol escolaritzar un nen perquè ho ha de ser en Castellà?. Que pagui Wert la educació en Català a qui la vulgui arreu d'Espanya.També si la vol amb Valencià, amb Lapao o en Basc.
Ens cal que molta gent vulgui ser fulles i no troncs, ens cal bellugar-nos i no quedar quiets.
L'arbre sestà trencant, no veieu que ens creixen bolets a tot arreu?
Si ve ara la primavera, vull ser la fulla que porta la vida a tot arreu. Si ve l'Hivern, vull ser fulla , per renéixer a la nova estació i no morir amb els bolets.

Moros o Cristians

Aquest diumenge fan la desfilada de moros i Cristians. També la Batalla, les ambaixades.
En aquest temps que corren ens volen fer decidir: País Valencià o Autonomia Valenciana, Quin serà la capacitat màxima d'endeutament de Catalunya, Algú diu que segur que el sobrepasarem sigui el que sigui.
Volem cafè per a tots (diuen uns). Abans dèiem o tots Moros o tots Cristians.
Aquest any serem tots moros, doncs la Batalla ja se sap que la guanyaran les tropes Mores. L'any vinent serem tots Cristians(es Terreny de fronteres -la Franja- i ja se sap, un any de cada manera)
  Les coses sempre les volem així, clares com l'aigua, tots a una.
 Caldria analitzar que el blanc blanc o el negre negre no donen textures i que ens cal els tons intermitjos. Una societat tots rics o tots pobres no existeix sembre cal diferenciar els tons (mes ric que...)
Es per això que proposo un nou títol: moros Y cristians.
  Així sumem tots , tots som necessaris. també poden existir els meitat moros meitat cristià, els conversos de un canto i del altre.
  En definitiva el que sempre ens ha caracteritzat als de aquestes contrades el terme "Xarnego" no en un to despectiu si mes no orgullosos de pertànyer a la immensa majoria dels pobles no exclusius. Visca el Xarneguisme.

L'Hôpital.

Que passa al entrar a l'hospital? que deu passar a qui operen? a qui té mal i es portat a Urgències?
Tot es torna negre en un instant, les sales a la nit buides, la finestra que sempre veu el mateix, el túnel negre dels quirofans i les entrades on la llum i la foscor es creuen pel pasadis.
Els metges que corren amb l'ambulancia, les estones de descans per fumar a llocs recondits, els silencis llargs i també les nits sorolloses, els crits i molt de temps.
Molts de temps per pensar, Molt de temps per repensar, Molt de temps per reflexionar . Molt de temps per dormir, un son llarg , preludi per a tots de una mort anunciada que tan sols la retarda el temps,temps del rellotge que mai s'atura . Salutacions vella amiga, tu que ens esperes a la fi del camí.

Trons de dia. Festa Major

 Els petards i el riu, sempre han estat junt.Pot ser que l'aigua apaga el petard, que el home domina el curs de l'aigua i que el petard encén les passions del home.

tal vegada com el vell joc de pedra tisora, paper. tres elements que fan cercle per veure qui cavalca sobre els altres.

Els petards, venen de Vimbodí, on la fabrica (tants sols 3 homes) rutlle com totes les empreses actualment, poques i minses comandes, pagades quan es pot.

No obstant son a la festa i això es l'important.

El propietari , poques hores amb la família i la seva passió , el Cavall, relegat a unes molt poques hores setmanals, amb pinso i aigua controlades i la doma i la m

onta deixades per millors temps.

De totes maneres, feliç per portar alegria i joia a totes les persones que gaudeixen de la Festa Major.

per a tú.

De vegades, per la finestra no veus mes que una cosa, que es repeteix dia darrera dia.
Mentres alguns fumen, tu darrera els vidres, mires i potser enyores, el sol, el vent, els altres amics.
Angoixat, ofegat, amb nervis, no entens les paraules, les medecines et fan mal, el menjar no t'agrada,la família que t'acompanya et molesta , voldries passar-ho sol, i quan arriba la nit , veus tot fosc, sols una petita espurna d'esperança a l'horitzó.

Per tu que hi has passat un record, una abraçada, tots t'acompanyem en aquest viatge.

L'olivera

L'Olivera es un dels arbres que ha conreat l'home des de molt antic.
El blat, la vinya, l'olivera varen servir als romans per crear l'imperi.
No mes cal veure unes poques fotos amb b/n per traslladar te a paisatges on no passa el temps, on els arbres, les pedres i els camins ens recorden la nostra infantessa i la dels nostres pares.
Arbres vells, temps antics, camins encara per caminar, que tinguis un bon viatge a Itaca, on l'important no es arribar, es fer el camí.