Translate

divendres, 17 d’abril del 2020

Les nostres arrels.


























Les arrels ens fixen al lloc on som, on naixem, on vivim.Alli trobem la força, les idees, la vida mateixa i alli també ens comuniquem amb el nostre entorn,
Tos som un bosc , una unitat, Pins, avets, carrasques, també els bolets, la molsa, tots diferents; pero en un conjunt ens preservem de les inclemències.
Una pluja torrencial assola el bosc ara mateix. Les arrels descarnades queden exposades per sobre les pedres, pero es el que ens aguanta i ens fa mirar el cel.
Resta ferm al teu lloc, resisteix per que tot el bosc continui. Pensa que demà tornarà a lluir el sol.

diumenge, 15 de març del 2020

Un nou dia


























Un nou dia s'obre pas a l'horitzò.Ja he mirat la TV, Ja he escoltat la radio. Ja he arreglat fotos velles. Ja he escoltat musica,,,
Que doncs faig? com tots els altres no ho sé.Mirar de reull la nevera que no obro, mirar les begudes, preparar el dinar?
El temps passa lentament, massa lentament. Aquets 15 dies interminables de març es fan feixuts per la nostra ment, que vol altres coses.També pel nostre cos que ens demana caminar passejar, veure el camp.
Per això retorno a escriure, per fer saber que com a tots vosaltres os enyoro, i que tot pensant, desitjo que sigui lleu aquesta solitud auto-imposada

dimarts, 27 d’agost del 2019

Somnis.

Ja fa molt temps que somio. Pot ser que massa temps sense expressar-me i el cap giravolta com el fum de la cigarreta gairebé consumida.
Que dir si ja fa un any que no parlem?
Que fer si queda poc de temps per acabar coses....
El temps , maleïda maquina que corre i corre y el semàfor de la vida està en roig.
No mes cal prendre un cafè per assaborir els darrer moments de la tertúlia.
Un darrer escrit, un darrer llibre, un darrer pensament?



Estic sol i em cal somiar, dolços somnis en pau. Penjar a l'habitació un amulet indi de somnis i somiar sense parar altres moments, instants de felicitat perduts..

I tu que somies ?


































Jo vull créixer... Ser gran i poder fer tot el que vulga decidir i triar Vull ser tan alta que arribi al cel.

Ulls trists a la porta, esperant, també somiant , capficada amb la vida, amb els problemes, pot si que hi trobaré la solució.
Tot hom somia, tot hom pensa. Quin moment deixaré de pensar?                                 
Afegeix la llegenda
Dolços somnis de joventut que s'enganxen als cabells i que amb el temps  desapareixen o també somnis verds i enganxosos que l'edat fa aparèixer tot parlant de la transcendència, de deixar empremta en aquest mon.Tria i comprat el teu amulet dels somnis....

dilluns, 21 de maig del 2018

Fora del cuadre.



 Tota una imatge.Una cara de una nena a la festa major, pintada, preparada per la festa, amb els ulls brillants, senyal de joia, de felicitat.La raó , la mirada ens porta a fora de l'encuadre, fora de la mateixa foto. On mira....on te els ulls?
Una segona foto un instant desprès (gairebé innecesaria) ens dona l'explicació:


El desitg de llibertat, s'envola al cel.

























diumenge, 29 d’abril del 2018

Internet ajuda

 Si so saps fer una cosa, no mes cal mirar per Internet. Cada vegada mes sovint, ja sigui per mirar receptes de cuina, per mirar botigues, per saber el preu de les coses cal mirar Internet. Es el mes ràpid de tot, encara que a vegades les instruccions siguin complicades...
Podeu trobar des de com fer un pa amb tomata i pernil a la paella mes complicada. Inclús si tenim un error a la rentadora o si volem fer una foto amb efectes especials o si volem fer un regal i no sabem el que...
Per això cal estar connectats, per això serveix Internet.
Avui, sense mes explicació vull relatar com fer-se una CUA DE CAVALL. Per si algú te dificultat, no mes cal veure les imatges... Espero os sigui molt útil.
 Per fí:

dilluns, 23 d’abril del 2018

Gelosia?

Avui, per Sant Jordi et voldria regalar una rosa. Tal vegada es un any especial i no ser triar el color, pot ser ni tan sol se triar si voldràs una rosa, o un llibre, ja que  pot ser voldràs regalar-me una rosa i jo triar-te un llibre.

Miro els llibres de les parades i en tens tants, arribes tant cansada a la fi del dia que els ulls es tanquen per moments i en Morfeu t'acarona als seus braços.

Tinc el desig intim d'escriure un llibre, un que conti les desitjos, les pobres experiències viscudes , però per que perdre el temps, es millor viure les conjuntament, noves experiències, nous espais conjunts de vida.Miro amics escriptors i tinc enveja, com quan un em diu que també tira fotos i té càmera i creu que fer fotos es això de simple, apretar un botó. Jo també puc creure que tinc ploma i puc escriure un bonic llibre....

Gelosia? es l'any del color groc, el color FFF00 , les flors es tornen grogues per els presos, per els suèters llançats a les escombraries a la copa del Rei, grocs de l'enveja dels que no publiquem any rera any .
Per a tu que no pots llegir avui, que estàs cansada, que ens tens encara molts per llegir i no queda temps, aquest llibre de regal, un llibre dolç com la mel, que et deixarà bon gust de boca i amb ganes de continuar un any mes, fins el proper Sant Jordi, on la rosa i el llibre tornaran a fer pensar en un mon millor.

dimecres, 21 de febrer del 2018

Cabanes de tomb rodó.

 Dins de les construccions de pedra seca, hi ha un tipus que sembla interessant.Les cabanes , algunes rodones que tenen una volta rodona, que no tenen terra a sobre, si mes no les pedres deixen passar aire entre elles.Son cabanes seques a l'interiore on es podia assecar mitjançant l'aire ,impedint humitats, fongs , que sempre son incomodes per la collita.
 a l'interior, una pedra es la clau de volta que manté ferma tota la construcció. totes les pedres del teulat giravolten sobre l'eix d'aquesta i petits trossets de cel blau llueixen a l'interior.
Altres tenen una façana mes recta, inclòs la porta no es rodona, en mes alta per deixar passar en un minúscul habitacle als usuaris d'aquesta. Per contra el trebol sempre es rodó , amb una pedra de volta al mes alt del cim.