Translate

dijous, 31 d’octubre de 2013

Repeticions


Avui repeteixo unes fotos que vaig fer l'any passat en un dia com avui.
Cada dia a les mateixes hores mirem de fer semblant, a les 7 ens llevem, a les 2 dinem...
Treballem fen un horari semblant, cada dia i descansem un dia de cada 7....
Els panellets son un dia a l'any, i la Mona, i recordar els difunts, i el dia del Pare o la Mare...
Sempre m'han fet reflexionar aquestes repeticions col.lectives de determinats dies anyals.
Recordo que tinc muntades unes pelis de la família que corresponen al dia de la Mona..
Llevar-se, vestir-se, sortir de casa amb la palma arrosegan-se pel terra, anar a veure els padrins, acomiadar-se i continuar l'any vinent una mica mes grans amb el mateix ritual,  i desprès un altre any i un altre....
En diuen ara el dia de la Marmota , en honor a una peli d'aquest títol.
Certament si canvio l'any de producció passarien per fetes avui, moles immenses de pedra al costat d'un poble in significant. Els humans que volem canviar el paisatge davant de la impossibilitat de fer-ho.
Mil vegades mil vides i les muntanyes son semblants, i un instant de la força de la natura i un paisatge es modificat per sempre.Avui pensaré que he tornat a fer aquesta foto.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Dialogo

Tengo la pececita preñada....
Jo le pregunto que quien de sus amigos intimos la ha hecho engordar, ya que de la comida que les doy no ha sufrido ningun empacho....
Ella , nada que nada , pero no suelta prenda...
Si me acerco para que vea mi cara de enfado, ella me da la espalda , desentendiendose de todo lo que pasa.
Yo le digo que he investigado, que le pregunto cada dia, que ya es la hora de que me diga algo...
Que la pelota está en su tejado....
Que me tiene que soltar prenda, que me haga una propuesta,
Que si en diciembre no dice nada la separo, la pongo en otro sitio ..
que va a perder todos sus amigos...
Y ella en sus trece.
Hay algo mas absurdo? creo que por eso se suele llamar dialogo de Besugos.  Un saludo.

dijous, 24 d’octubre de 2013

L'Angel Negre.


Icar i el seu pare Dedal, van voler volar i amb plomes d'ocell es van construir unes ales.
Al volar ,Icar era imprudent i va voler volar més i més alt.
El Sol va derretir la cera que sostenia les ales i sense ales va caure un altre cop a terra.

Al igual que els precedents l'angel Negre va volar prop de Deu , volia ser com Deu i una de les ales es va fondre amb la lluminositat de Deu.
Ell també va caure a la terra.

Es per això que la terra es un país de proscrits, de gent que encara ha de aprendre, que encara no podem compartir, de que tenim enveja.

Intenta doncs volar poc a poc amb l'ala que et queda i encara que siguis l'angel negre, intenta tornar al teu lloc de bondat i llarg camí.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Tempus Fugit




Es diu que el temps vola, que no t'adones i ja ets gran, i que un xic mes i encara ho ets més.
Son temps de guerres, perfídies i traïcions,
No hi ha ningú que faci res, tothom no mes diu el que han de fer els altres.
Hi si marxes de aquí, com et quedaràs? I perdràs Molt!!!
I si jo marxo? qui et pagarà els deutes? com et quedaràs tu?...
Mes val que pensem en el que hem de fer. En que cal viure, en que el temps passa...
Casar se, enamorar se, viure, gaudir, també menjar, treballar, dormir...
Mes val una cosa petita feta que  pensar en el que podríem haver fet. Cal pensar en el que hem de fer i fer-ho.
Busca els valors i troba'ls.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Sube i Baja

Si troves una escala, no saps si es per pujar o baixar.
Moltes vegades el pujar cansa, els esgraons empinats, el pis que no arriba, ... et preguntes per l'ascensor...i desitjes no viure-hi pertal de no pujar el menjar o els llibres...
A dalt el cel t'espera, la llum, el color les vistes i també les pluges els llamps  i les gotelleres.

Si baixes , es mes agraït, no penses amb el pes, no mires l'ascensor...
A baix t'espera la tenebror,les humitats els silencis opressius i la manca de claror....
Tants sols un temor: Tot el que baixa , cal pujar i esperes atemorit el llançar la brossa, el anar a treballar, el sortir al carrer...

No pensis i puja o baixa que es com tot a la vida, menys els preus , que sempre pugen.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

les darreres Papellones.







Ja comença la tardor i les darrers papellones, amb les ales gairebé trencades, intenten copsar els ultims rajos de Sol.

Fragilitat, bellessa, son elements insinsecs a la seva forma de ser.

Cal saber que del cucs que mengen les fulles, es fan crisàlides i desprès surten les papallones. Son éssers transformats, alliberats de les penúries de la terra que s'envolen al cel .

Es per això que podem intuir que desprès de moltes penúries, desprès de la nostra transformació personal podem esdevenir éssers diferents, mes comprensius amb l'ambient i que potser podrem volar.

Pensem que pot ser així.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

El Vol

Les libelules, tenen les ales llargues i el cos prim, la tècnica per volar es diferent de altres que tenen el cos gran i les ales curtes.
El vol d'aquest insecte que semble un colibrí es degut a que l'impuls de les ales es excepcional.
Voleu, apreneu a volar, les nostres curtes ales es la imaginació, que ens porta com els records a contrades llunyanes y llocs on no hem estat.  Volem doncs aplegats.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Finestres


Portes, Finestres, son elements de una construcció que permeten entrar i sortir la llum i les persones.
Fa temps les portes eren obertes, no coneixeiem els timbres,  hi havia picaportes, que fèiem sonar anunciant la nostra visita. No fos el cas de trobar-nos una indiscreció.No obstant esperavem amb la porta oberta i els crits dels propietaris de la casa que ens deixaven passar.
Ara, les portes estan tancades, totes elles, ,,, les de les cases, les dels bancs, les de les administracions i les escletxes que ens queden dels amics i família son cada vegada mes estretes.
No parlem ja de les finestres, que resten tancades, amb ferros manillades, tapiades i fermades, com el reste de pared o tapia que les envolta.
Tu que ets a dins, obre portes i finestres, no sigui que sense claror no vegis sortir l'impressionant albada que ens brinda l'horitzó.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Corazon, corazon.



Avui al café Il Duomo(al costat del Simago).
Invitada per la cadena COPE,
la ROSA DE ESPAÑA .
Rosa Lopez a delectat als assistents amb paraules i tonades.
Es d'agrair que vingui aquesta setmana del 12 de Octubre,ja que es mes benvinguda que els autobusos de ultres que aniran a Barcelona.
Per els teus fans ole tu poderio Rosa.

dimarts, 8 d’octubre de 2013

El Gran Hermano

Avui s'ha presentat en societat una exposició d'en Jordi Pou . Començarem a veure ulls per tota la Ciutat.
Aquest es a la Plaça Ricardo Viñes i son petits, una mida de 4cm x4cm, n'hi ha d'altres de grans a altres indrets i en col·locaran mes.Es una col.laboració amb el Museu Morera.
   "Algú ens vigila". Frase inquietant però cada vegada mes certa. Tothom vigila tothom , Internet es el gran vigilador, es cerquen i troben les nostres contrasenyes, a més si tens telefon movil es sap on ets a tot moment ,(si estàs a la cuina, al menjador...).Es fan estadístiques de el que compres, del que veus, gairebé controlen fins els pensaments.
  Per tant he decidit embolicar me amb la manta del Barça, ficar me un cucurutxo de paper de plata al cap per impedir que les ones  de radi arribin al cap. (el meu telefon movil es un nokia dels primers que gairebé no té ni botons ni pantalles) i si no contesto es que no hi soc o no hi sento.
  Si veieu algú amb aquestes característiques o semblants saludeu-lo per si de cas es un vell amic, pot ser una mica maniàtic i tot.
 

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Feres i Festes




Els nens ,veuen amb uns altres ulls les feres al carrer. Son coses noves, que cal tocar que cal mirar i gaudir i malgrat el temor dels pares, s'acosten i toquen els ullals ,el morrió...
Miren les urpes , cerquen l'infantesa de no perdre el xumet entre els queixals del Drac "lo Marraco" i entenen que el Cel es per mirar, els ulls volen captar tota la llum i recordar l'infantesa tot el temps possible.
Per un instant deixen de ser les feres inquietes i tossudes tot dient que les feres son les altres, éssers immovils i pot ser porucs que es deixen fer  ja que el seu temps ha passat i no tornarà fins la foscor de la nit , que amb els trons i colors gaudiran de una nova vida.