la velocitat

 Sota la atenta mirada del padrí, que de lluny mira les meves evolucions, gaudeixo de la velocitat...
Aquesta sensació de poder, de comandament de les meves emocions, de l'aire que oprimeix les meves faccions i que gairebé no em deixa respirar....
Els pols aixecat que entra a les meves narius, als meus ulls,el verd de la vegetació que llisca davant la meva mirada, d'humitat del matí que llisca per la pell...

 Que n'és de important la vida, l'adrenalina que copsa les meves emocions, el mirar lluny i veure que s'atansa...
Miro en fruïció i penso, venga mare, un altre cop, empenta'm encara una mica mes fort.

Tardor a Lleida.

 Tan aviat com la boira , voreja la Seo Vella, aquesta s'esvaeix , i la primera pluja fa canviar el color de les fulles... arriba la tardor.
 La mateixa boira ens aïlla, tant de les altres persones, com del reste del mon exterior i encara mes..
també ens aïlla  el nostre mon interior.
Es el temps de pensaments introspectius, de fixar la consciencia, de pensar en la soledat que ens envolta...
Es per això que unes poques fulles, mes que tot un paisatge, ens obre els ulls a tot allò que esta aquí ben present:   La Tardor.