la velocitat

 Sota la atenta mirada del padrí, que de lluny mira les meves evolucions, gaudeixo de la velocitat...
Aquesta sensació de poder, de comandament de les meves emocions, de l'aire que oprimeix les meves faccions i que gairebé no em deixa respirar....
Els pols aixecat que entra a les meves narius, als meus ulls,el verd de la vegetació que llisca davant la meva mirada, d'humitat del matí que llisca per la pell...

 Que n'és de important la vida, l'adrenalina que copsa les meves emocions, el mirar lluny i veure que s'atansa...
Miro en fruïció i penso, venga mare, un altre cop, empenta'm encara una mica mes fort.