Translate

dimecres, 29 de gener del 2014

Ametllers en la Boira



Avui miro les noticies, les escolto i no sento res. Tot es llunyà, distant , sembla que parlin d'un altre mon, on jo no hi puc arribar.
Les noticies llisquen per damunt meu i no puc fer res per aturar-les: Morts en una escola, violències de genere, lladres de vida, lladres de diners , lladres d'idees....
Estic en un mon aïllat.No pot ser que es refereixin al meu entorn. A més no puc fer-hi res.Soc un observador impassible com l'ametller que mira una casa mes enllà de la boira, que veu passar els ocells per sobre seu , al cel.
Pot ser un dia s'aturin  entre les branques i fulles mortes i contin histories que parlin de la seva vida, d'un país llunya , que no puc veure.
Entres tant espero resignat en el meu entorn, amb pluja, vent, la boira, encara ben arrelat, esperant que el temps porti bones noves o que passi un vianant i li pugui lliurar les meves ametlles , si encara no han caigut. Es l'unic que tinc i l'any vinent si puc en tornaré a lliurar al pròxim senyor de la contrada dels ametllers en boira.

divendres, 24 de gener del 2014

Tren dels Llacs




Recordar el passat, es gairebé sempre idealitzar-ho.
El temps transcorregut fa que la nostra ment oblidi o infravalori tot el negatiu i torni a visualitzar el que ens es agradable.
El negatiu ens queda la memòria inconscient i sol es revela en cas de perill. Si  t'acostes a les vies , veus el perill de caure, de ser trepitjat, no obstant si les veus en una altra perspectiva, t'agraden les línies paral · leles , busques el seu final, allargues la vista.
Recordar es bonic, agradable..No obstant no es pot sempre recordar. De la mateixa manera també el futur es sempre engrescador, veus on caldria anar, on arribarem , on podrem veure la natura en la seva esplendor.
Cal ser pacients. viure el present , poder pujar al tren , veure els seus vagons, veure el maquinista, veure el revisor, el cap de la estació, veure com alça la bandera i el tren comença a caminar.
Ni els records, ni el futur ens es tan important , cal viure el present sense oblidar mai el passat i pensant en el futur.

dimecres, 22 de gener del 2014

Imposible resistir




 He entrat per primera vegada a IKEA.
tan sols volia passar per els passadissos allargats i mirar, veure aquella munió de gent que pasetja, mira, es senta als sofàs...
Els mes agosarats, es pintaven els llavis als tocadors de les habitacions... somiant en un present inexistent, irreal Peró això si desitjable ...
Veure famílies gaudint d'espais nous, que no es tenen a casa, que permet dir: "eh que ens quedaria bé a casa?". Els homes amoïnats, pensant en les despeses, mirant la VISA (els qui encara en tenen) i dient a contracor allò:" pot ser no hi cap "  "haig de prendre mides"," no sé si ho sabré muntar"  "no hi cab al cotxe"
I els fills o la mare, dormint en un bon matalàs. Dient que pot ser que si que caldria canviar, somiant ..
Que es el que ens cal a tots: Somiar... Somiar en un temps possibles...  millors...
I passades tres hores pels passadissos , veure les estanteries plenes d' allò que desitgem i tot passant per la caixa llegir el retol que per fi desitgem:
Frankfurts a 1 Euro , Dir a tots qui en vol? i gaudir de tot un espectacle esperant que la propera vegada surti tant barat com 1 € la ..... sortida.


dimarts, 21 de gener del 2014

Aparadors


 Aquest any a Lleida , no hem trobat aparadors com els que es feien antuvi.
La Crisi ens a passat factura i els comerços han passat desa percebuts.
Es per això que rebudes les queixes veïnals (de Lleida), he triat alguns del aparadors de festes de Barcelona, per treure aquest mal gust i enyorança de botigues de renom.
Com que no es pot comprar, el mirar no gasta diners  i aquí en teniu uns quants

 A part del blanc colors de moda els roig i el gris neutre...

 Tocats de nuvia , sabates i disseny.


divendres, 10 de gener del 2014

Felicitat




Es diu que la felicitat es porta a la cara.
Si un es feliç. està content, tranquil, els ulls brillen, la pell resplendeix al sol i la llum interior sorgeix.
Aquest estat de felicitat porta als altres que et miren o capten i la felicitat s'expandeix.

Un gat, animal de companya es reflex d'aquesta felicitat , la pell llueix, els ulls brillen , la tranquilitat apareix i les ganes de jugar també.
tal vegada semble riure, complaien, amb la nostra presencia...
Es per això que et demano que riguis amb mi, que facis feliç als que t'envolten, no miris dintre teu i oblida com jo aquell mal tràngol, allò que per mi no va passar.
Pensa amb la meva mirada, amb els meus ulls la meva felicitat i no tornis a recordar mai mes que tinc una cua i tres potes . Per mi son suficients per ser feliç aquest instant i els demés que han de venir.


Nit de Reis

Tan se val, un petit regal, minúscul, que gairebé no et cap a la mà. Es sol el detall de que algú pensa en tu, que no estàs sol, que algú t'acompanya i es al teu costat.
Un sol detall, una mirada,  un gest...
Tot hom ho espera.I es molt simple un sol record.
Com boles de vidre, que semblen flotar a l'aire, que es mantenen surant entre els fils de ferro torçats per l'historia i els vents no propicis.
Com el viatge d'Ulisse que sembla no acabar.. Es un instant de descans, la nit de Reis.
Sols cal preguntar a un nen: "Que t'han portat els Reis?"
I una sola paraula emergeix als seus ulls. una claror els il·lumina de una manera especial....
Una sola paraula sorgeix del fons del seu esperit.  Il·lusió.

dissabte, 4 de gener del 2014

Solitud



Volia tan sols penjar les fotos i deixar-te tot sol davant d'elles....

No obstant ha pogut mes el meu afany de dir els meus sentiments davant d'aquestes:
a. Entra en una església, un dia qualsevol. Estaràs gairebé sol. Silenci sepulcral que no es trencat ni amb la llum dels ciris i el seu fum enlairanse creant unes voltes difuminades. Silenci de un vell confessionari que guarda els secrets confessats amb paciència i respecte . Ombres allargades y negror de pensaments l'envolten a la seva mortalla.
b.Arribar a la vellesa porta també a trobar-se amb un mateix. Es una altra manera de dir retrobar la soledat. La família lluny , els amics perduts i tu passejant per la ciutat buida portant al cantó un altre igual que tu mateix sol. Pensaments recurrents i ombres del passat molt llunyà envolten els teus pensaments i les teves petjades
C Anar d'una ciutat a l'altra, creuar ponts, fronteres... La companya minúscula d'un vell amic el gos que et segueix , veient passar les cotxes mes ràpids, mirant trobar la fi del camí. Pensaments solitaris al voltant d'un futur incert i pressa per aconseguir una meta tardana.