Translate

divendres, 26 de juny de 2015

que facil es marxar....


 Que fàcil es marxar... Bombes, atemptats...la Carretera....les malalties...
No importa de quina manera, si es una septisemia massiva o una ganivetada puntual.
No importa el quan, si es avui o un demà proper..
el com ? jo l'explico...
un bon Àngel que t'espera, una conversa informal, unes primeres paraules...
Un passadís llarg i una llum al fons...
un caminar... AH, i uns que miren i han de tancar la llum.


diumenge, 14 de juny de 2015

Harley Davidson. El desitg.

 Qui no , veient passar una Harley, no te el intim desitj de pujar i conduir?
El far, les rodes, el manillar únic, el disseny especial...
Una moto ben lluenta i repolida, causa una enveja a qui la mira de reüll.
No es ,no mes això. En arrencar, un rumor únic,creix a l'ambient i el motor ronca especial fent que aquest soroll també únic sigui l'enveja de qui l'escolti.
Ja volem vendre el cotxe (capsa sobre rodes) i adquirir aquest vehicle únic, que ens dona llibertat, que ens permet acariciar l'aire tot corrent (amb criteri) sobre l'asfalt de les vies de la ciutat.
Cal circular lentament, gaudint del paisatge,i mirar tant com ens miren tot passant.
Ja està decidit: El millor es una Harley i si no esteu decidits ja hi ha qui en faci la suficient propaganda, dient que nomes poden pujar si en tens una.

divendres, 12 de juny de 2015

Bunyols monumentals.

Ja fa dies que no entec res.
Qui guanya les eleccions?
Qui mana als ajuntaments?
De que serveix el meu pobre vot?
Que farem el 27s?
I la diada, ens faran cas?
.........
També:
El país va bé?
L'economia funciona?
I ha mes aturats?
Tindrem mes feina?
Tindrem llit a l'hospital si estem malalts?
I L'escola, la classe de Mates en Català o Castella?
.....
Creien els nans del circ,creixen els bunyols del meu capi no sé con deslligar-los.
Es per això que miro amb espant l'estàtua dels bunyols tot pregant no es facin mes grans.

dilluns, 8 de juny de 2015

La Por

Les ombres i la nit hem fan por.
De vegades sento passos al meu costat i giro per saber qui es . Ets tu?
No hi ha ningú, ombre i tenebres de la nit, pors ancestrals de l'home a la nit. Els sorolls s'amplifiquen, es fan desconeguts i asusten.
 Lluny de la claror, del foc , del sol les feres ens envolten i fan de les seves.
Qui juga amb nosaltres?, qui mou els fils?...
Després un accident, una mort sobtada(totes ho son..) i els plors i el dolor reneix dins nostre i ens trobem sols..., Sols a la nostra pobra clasca que ens separa de l'exterior, clasca com tenen els nostres companys d'habitació...
I mirem els que han marxat, els que han perdut la clasca, els que tenen tot apres i tot ensenyat.
No cal que hi suqueu el pa. Sol ja es prou bo, es un de nosaltres....

dimecres, 3 de juny de 2015

Qui mana a l'Ajuntament?


Ara es l'hora de la veritat. Qui mana a l'Ajuntament?.Qui en té la clau?.
la veritat es que hem votat hi han sortit molts partits, molta gent diversa, com som nosaltres en el nostre pensament. Cal pactar, transaccionar...
Les idees abans fermes i irreductibles s'han de transformar en pactes i saber perdre part de les conviccions per aconseguir altres.
La clau no la te ningú i la tenim tots en conjunt.. Es una nova etapa que guanyarà qui sigui mes dúctil, qui tingui mes visió de futur.
Com a nens que hem d'aprendre a comportar-nos hem de ballar al son que toca.
Ara cap aquí ,ara cap allà, bellugant el cos i aprenent a transaccionar, a escortar, a pactar per aconseguir poc a poc a ser grans, a ser un poble unit a caminar cap a un futur millor.

dimarts, 2 de juny de 2015

La mirada

Miro per la finestra i no hi veig, no m'adono del que passa darrera aquests vidres que em separen de la realitat.
Els meus pensaments vaguen per l'espai de la memòria, els records llunyans i també dels desitjos incomplerts, de les realitats imaginades....
Que faig aquí?
D'on ving?
Qui soc?
Si estic atent veig passar com una pelicula tots els anys ...
Sols treball, algunes alegries, també tristesses...Es la vida i cal viure.
Som estris de treball penjats al fil de l'existència, fruits d'un record , de una possibilitat entre moltes altres, dins del caos de la Natura.
Qui te les respostes?
Metres tant els guants, verts, grocs, vermells, penjats al fil de la vida i rebent la pluja, el sol, el vent, pot ser la neu i pregant per que no arribi la calamarsada.