Translate

dimecres, 27 de febrer del 2013

Oliveres




Torçades pel vent i la pluja, marcides pel temps, atrotinades pel sol, així es fan fent les oliveres.

Forats a les soques, pedres als forats, terres a les arrels, ben ancorades al sol i mirant les generacions d'homes que recullen el seu fruit.

Aquestes pot ser que vengueren les legions romanes, els cavallers errants, els monjos caputxins i tal vegada arribin als ulls del nostres fills. Gaudiu d'elles i conserveu les com un preuat tresor.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Sempre busquem la llum.



El ésser humà sempre com gairebé tots els animals busquen la llum.
La llum es font de vida, els egipcis , els perses, sempre han estimat el sol. El Sol era el seu Deu.

Avui encara al buscar un pis per viure-hi mirem si hi ha finestres, balcons, llocs per on entra la llum , la claror, l'aire (pur?).
Es per això, encara que m'agraden els finestrals, els porticons, les claraboies, algunes versemblants, altres, petites, iròniques, altres monstruoses, però totes elles amb la mateixa finalitat:
Que entri la llum, que ens faci feliços, la llum es joia, alegria.
Però sabeu? No hi llum sense ombres, la llum es el contrari de la foscor, Si tot fos llum no la podriem mesurar. Cal que existeixi el fosc, el negre.
també m'agrada el negre i les seves textures.
La foscor es també recolliment, interioritzar les coses, tancar els ulls i mirar l'interior.
Despres d'uns intants, obre els ulls i mira.

divendres, 15 de febrer del 2013

Ya han llegado los primeros brotes verdes





Es verdad, ha llegado la primavera. Los almendros en flor estan ya en los campos , se puede salir a verlos,
es el circulo que vuelve a empezar.
Es muy importante este concepto del renacer, mas aun hoy en dia, con los tiempos que corren.
Hay que ser optimista.
Tal vez mañana empiezen las abejas a libar (hoy todavia ausentes).
Y despues del trabajo quizas encontremos miel en los panales. No la queramos vender antes de fabricarla.
pero seamos optimistas aunque las razaones para ser-lo esten aun muy lejos.

divendres, 8 de febrer del 2013

the black angel jump

Hay breves momentos en que uno puede levantar los pies del suelo.Desde la infancia te enseñan a caminar, correr, a veces saltar. Cuando piensas o sueñas en cosas, momentos, te dicen que toques con los pies en el suelo, que solo es correcto lo que se toca, lo que se ve.
Es por eso que realizar lo no totalmente correcto, rebelarse contra lo establecido,querer hacer lo que los demás no hacen, inventar, es propio de los angeles negros, los que cantaba la canción y que no pintan los pintores.
Este vuelo del angel es en honor de ellos, los que el mundo no recuerda , los que nos llevan a innovar , en definitiva a seguir en evolución permanente.

Panys , picaportes i Forrellats





Per entrar en una casa cal el permís de l'amo.
Es per això que varen inventar els panys i forrellats per tancar i els picaportes per avisar que hi ha algú , per si el deixes entrar.
Claus per obrir i també per fer mes fortes les fustes de les portes (també son claus).
Missatges a les portes per avisar que qui entre vingui a fer el bé i no el mal,
Forats mal tapats, escletxes i rovell, panys amb creus i detalls d'ornament.

Es per això que m' agrada mirar les portes velles, els claus rovellats i les histories que pots imaginar dels propietaris de la llar.Tal vegada algú obrirà la porta i tindré permís per entrar a la seva intimitat.

dijous, 7 de febrer del 2013

Aigua i Vent

Diuen els pastors que el pitjor temps es quan bufa el vent.
El fred et permet tapar-te, la pluja trobar sopluig, pero el vent bufa i tot s'axeca i tot entra per tot arreu  i a sobre a segons qui despentina.
No cal dir que si una dona es despentina, li entre una mala llet memorable i ho fa pagar a qui es troba al seu costat, per tan cal afirmar rotundament que el pitjor temps es quan bufa el vent.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Autorretrato

Mi amigo José me dijo que tendria que hacer un autorretrato." es muy dificil retratarse a si mismo".
El pasado domingo , paseando por Tarragona, lo vi claro: FOTOMATON.
para hacerse un retrato lo mejor es esa maravilla de maquina, solo 2 euros.
Me instalé en su interior i empezé a subir i bajar el asiento, habia que quedar no se que a la altura de los ojos, Apreté el boton i nada. Solo un ruido de trastos en el interior y yo quieto por si salia la foto, luego un fogonazo.
Ya está, pensé i mientras me levantava, Zas.. otro fogonazo (claro son 4 fotos), la tercera y la cuarta me pillaron riendo por la situacion y casi fuera de la camara.
Pero ya estaba hecho . Tenia el autoretrato solicitado.
José, aqui tienes tu foto de autorretrato.
Todavia se puede ver el fogonazo y por eso no puedes leer todas las letras .
La proxima vez iré con cuatro amigos para hacer 4 autorretratos i así me saldrá mas barato.
De todas maneras mision cumplida.