Cal beure de la font

 Sempre hem buscat la font de l'eterna joventut, jo diria mes encara , busquem incansablement la font de la saviesa, del coneixement profund de la nostra existència en aquest mon.
bevem doncs de la font i com tots, gotes de coneixement profund vesaran dels nostres llavis, com pluja a tots els altres que com nosaltres son amants del coneixement de les lleis de la natura i de l'esperit.

Poesia

 Un munt de paraules, que cal llegir.Una col·locació especial, una rima, que et porten a una evocació de records, de idees.Es una composició amb ella mateixa, això es la poesia.

 En fotografia també i ha algo semblant. Uns objectes, llum, aigua, flor... un lligam entre ells, que es la composició fotogràfica, una historia que explicar, uns records que tot hom pot comprendre. Pot ser una poesia.

 Verd de fulles on creix la flor, l'aigua que la rega i la fa créixer.La flor mira la llum i la dibuixa, filtra els rajos de sol i els converteix en gotes de aigua, gotes de llum pròpia.

Per fi tot pren la forma definitiva, tot rima, tot lliga amb el pensament, això es poesia.

La pots llegir?

Avanpassats

 Els pares, la família mes propera.

Els avis materns i els seus fills.






























 Els germans de la padrina

El Besavi, Francesc Sala Rispa de Vilar de Cabó.

El rebesavi, Agusti Baraut Obiols de La Vansa..

Defunció aproximada l'any 1850.




























De vegades mirar les arrels, et centren a la vida, a la terra on tots en retrobarem .Altres recorden la futilitat de la vida, el fet que ningú et recordarà en uns pocs anys, en que el mon continua i es l'hora de noves generacions , de noves idees.

tot sempre torna a començar

 Hi ha moments en que tot torna a començar...
Ahir vaig deixar de ser tresorer de l'associació de Veïns "Templers Escorxador". Ho era des de l'any 1991. El cor em deia que ja era l'hora.El meu amic Quimet ens va deixar feia pocs dies i sense ell, l'associació va quedar orfe, sense el nostre President, que ho era del mateix any. Moltes vegades vaig intentar dimitir, i tantes altres me deia que ja ho fèiem junts, tot plegats.
Doncs bé, ja està fet.Era la darrera de moltes altres associacions, sindicats...Ja necessitava desprès de una vida dedicada als companys, amics de feina y lleure, començar a pensar sols en mi mateix (impossible?), doncs bé al menys nominalment no ser responsable de la bona marxa de cap associació.
Uns pensen que cada any es perd un llençol, una fulla, altres pensem que cal renéixer, cal trobar noves coses, noves idees, per continuar com sempre, sempre endavant ,en una nova primavera.