Petjades

Si camines per la platja, sempre hi ha petjades. Gent que hi ha passat abans teu i que les seves empremtes perduren en el temps, fins que el vent i l'aigua esborren els rastres .
No obstant encara trobem petjades de dinosauris, fòsils, que denoten que han existit, que han passat per aquest mon.
Ja no parlem dels que volen deixar un llibre escrit, una obra mestra, un edifici singular o no . Ni tampoc del que al conrear la terra, plante un arbre , mou una espona...
Hi han restes humanes com la Gran Muralla que es veuen des de l'espai, des de la lluna. També les petites llums que es ajunten i dibuixen les ciutats del mon com centres de llum que també es veuen des de l'espai.
Inclús una simple creu, deixa una ombra a la pedra. El temps farà créixer herbes, fongs que no volen llum del Sol.
Per minúscul que siguis, ni que vulguis passar desaparegut, ni que siguis un sol fil penjat a l'aire, sempre faràs ombra, sempre deixaràs un rastre i sol dependrà de un altre...   Una persona que darrere teu sapigue veure, notar el teu pas, la teva ombra i la fassi palesa o la detalli als altres.
Camina doncs segur i no miris darrera.Fes dressera que el teu pas ja el noto jo que vaig darrera.