Aixi es la vida del faquir,sotmès al foc, al somier de claus,als vidres trencats....
Sense por a les punxades, als talls, a la cremor del foc...
Que no fem per l'amor, pel menjar, per la família propera....
Avui som faquirs tots plegats...
L'economia ens empresona, les bancs ens tallen els peus, l'estat es a sobre nostra i cada vegada pesa mes...
Tan sols el foc interior, l'anima , resta encara lliure i ens fa que de tant en tant i per un simple instant surti a l'exterior i brilli l'espurna de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada