Translate

dilluns, 30 de juny del 2014

Camins de vent.

El lent rodar dels molins semble produir una lleu bufada.
Poc a poc el vent aixeca la pols del camí  , que rodola i rodola tot sol fins allà on la vista perd on s'acaba.
Tal vegada es un invisible viatger que camina i camina sense fi , i les seves petjades son les que aixequen el pols.
Les rodades de les maquines de recollir el blat o les de trillar marquen els passos que es fa el vent entre els camps i les oliveres i ametllers.
Que llarg es el camí , ja no sé on ha començat i encara menys on acabarà.
Les meves passes, cada vegada mes lentes em fan passar mes estona mirant que caminant, i el vent dels molins arriba a tot arreu i es fa cada vegada mes gran, gairebé immens.
Espero que amaini alguna estona, que plogui pot ser, o que un núvol pietós tapi la fuetada d'aquest  sol imparable.
Mentrestant arrossego els peus per la pols del camí interminable .
Sol,amb els meus pensaments, camino i camino.
 Això no s'acaba, i espero pacient la nit.Desitjo ja que arribi.
La brisa de la foscor potser si, alleujara les penúries, calmarà els sentits, apagarà els pensaments.
I tinc por.Per primera vegada no estic segur.
Pot ser que la meva germana, la companya de la nit, la segadora de tot viatger, torni el meu ultim aler en pols...
I que aquest sigui qui rodoli i rodoli  al llarg del camí. Pols que no s'acabi , que es torni també camí i acompanyi els altres viatgers empesos per el molí de vent de la vida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada