Una única llum entre totes les tenebres,
Borratxo de cervesa, trist i desolat,
confós per les circumstàncies que cauen com a llosses d'un fossar.
No puc raonar, tinc els sentits col·lapsats,
pensar no vull,oblidar tampoc,
l'alcohol no s' ha emportat encara les raons ni els pensaments,
tan sol existeix la llum que em porta a mirar l'espelma,
tant de bo pugues cremar la consciencia i ,
atordit completament, els sons dels infants m'abraones en els seus braços,
tu Morfeo vell amic , portam de la ma abans que el temps no acabi i
cremi tota la cera de l'única llum que encara em flirteja.
No, no puc pensar, No no puc tornar,
com explicar als infants que sense treball no els puc mirar,
com dir que sense feina no tinc pa,
com dir que avui ho he perdut tot...
Borratxo de cervesa, trist i desolat,
em crida la llum, la torxa sencera
soc ja la llossa d'un fossar,
vull cremar com a papallona encesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada