Així en diuen a qui canta les lletres en les orquestres de les festes majors del meu poble.
Abans de començar , ja diuen "que n'es de guapa la vocalista".
Aquesta orquestra té una vocalista jove i que canta molt bé.
Al costat altres tenors li fan la guitza, mes vells, amb mes bona veu, potser també calbs. No es lo mateix, hom mira la vocalista.
Les llums de colors embolcallen l'escena, els petits davant, mirant bocabadats, els mes vells ja han perdut els ulls ,tot mirant-la.Els altres ballant amb la parella, tot revoltant la plaça..
"que felices seremos los dos,,que felices seremos los dos... allà en la casita de papel... de papel!!!!"
Es l'acte principal de la festa major.Cal gaudir de la mateixa i mentres balles mires els seus ulls, les llums des focus, el soroll t'atordeix i perds el nom de l'orquestra, perds la musica i el ball, perds tot el que et queda i et trobes sol....
A la"casita de papel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada