L'ermita

Dalt del cim, tot vesant per la carena, la vella ermita mira passar el temps.
El sol, l'aire, la pluja..acaronen les pedres.
Pedres velles , tal vegada tallades de nou per els picapedrers i amassades amb nova terra per lligar-se entre elles, fent un conjunt formós: L'ermita.
Parets buides, sense gent, sense ciris i una sola imatge i es present.
Sant Quirc.

 Fins i tot la vella campana ja no hi es. Una nova observa els cims dels voltant mirant d'esbrinar la seva historia.
Nous cels van corrent i els núvols també llisquen pel cel tot cantant la cançó del temps transcorregut.
Un homes que ja no hi son, van construir la vella ermita.
Pedra sobre pedra es va aixecar al cel, el vell campanar .
Toca, campana toca, crida amb toc de festa, ara el toc lent de difunts, ara el de reunió urgent... 
Els homes ja no escolten, s0han tornat pedres, pissarra fosca son i en nou poble tot es fosc i gris, i tu solo esperes el seu retorn.