Tren dels Llacs

Recordar el passat, es gairebé sempre idealitzar-ho.
El temps transcorregut fa que la nostra ment oblidi o infravalori tot el negatiu i torni a visualitzar el que ens es agradable.
El negatiu ens queda la memòria inconscient i sol es revela en cas de perill. Si  t'acostes a les vies , veus el perill de caure, de ser trepitjat, no obstant si les veus en una altra perspectiva, t'agraden les línies paral · leles , busques el seu final, allargues la vista.
Recordar es bonic, agradable..No obstant no es pot sempre recordar. De la mateixa manera també el futur es sempre engrescador, veus on caldria anar, on arribarem , on podrem veure la natura en la seva esplendor.
Cal ser pacients. viure el present , poder pujar al tren , veure els seus vagons, veure el maquinista, veure el revisor, el cap de la estació, veure com alça la bandera i el tren comença a caminar.
Ni els records, ni el futur ens es tan important , cal viure el present sense oblidar mai el passat i pensant en el futur.