tan sols volia passar per els passadissos allargats i mirar, veure aquella munió de gent que pasetja, mira, es senta als sofàs...
Els mes agosarats, es pintaven els llavis als tocadors de les habitacions... somiant en un present inexistent, irreal Peró això si desitjable ...
Veure famílies gaudint d'espais nous, que no es tenen a casa, que permet dir: "eh que ens quedaria bé a casa?". Els homes amoïnats, pensant en les despeses, mirant la VISA (els qui encara en tenen) i dient a contracor allò:" pot ser no hi cap " "haig de prendre mides"," no sé si ho sabré muntar" "no hi cab al cotxe"
I els fills o la mare, dormint en un bon matalàs. Dient que pot ser que si que caldria canviar, somiant ..
Que es el que ens cal a tots: Somiar... Somiar en un temps possibles... millors...
I passades tres hores pels passadissos , veure les estanteries plenes d' allò que desitgem i tot passant per la caixa llegir el retol que per fi desitgem:
Frankfurts a 1 Euro , Dir a tots qui en vol? i gaudir de tot un espectacle esperant que la propera vegada surti tant barat com 1 € la ..... sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada