La Cripta

 Moltes de les nostres antigues esglésies posseeixen criptes que remunten a una època molt llunyana: unes són només sales quadrades, abovedadas en corba o en aresta, seguint el mètode antic, són adornades de vegades només per fragments de columnes i de capitells que imiten toscament l'arquitectura romana; altres són veritables esglésies sota terra amb naus laterals.
Sota Terra, entre pedres i humitats, està la cripta. Tres son les voltes que la cobreixen. Sis les columnes que mantenen el sostre. I unes escletxes de llum il·luminen la tènue atmosfera del passadís. 
Va ser aquí on l'any 1318 uns canonges de Solsona, disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona varen confabular en contra del poder establert.
La Llei es la llei i varen aixecar la protesta als superiors. La Llei es la llei varen dir els nobles.
L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.
No en se la resposta, tampoc importen tots els fets....
Les pedres recorden la discussió:

"la pela es la pela", o millor " el maravedís es el que triomfa".
Encara ressona ( si un para l'orella) ,les monedes caient de la butxaca per satisfer els sicaris i advocats.
Pedres llisses, ments ofuscades, quant de temps per arribar a les mateixes converses i semblants situacions.