Com els brots verds, surten a lluir la pluja. Com totes les plantes s'ufanen amb la humitat.Com les gotes d'aigua, rodones, semblen mirar totes les seves companyes...
Jo trec el paraigües i abans de travessar,miro... observo que tot estigui correcte i la pluja no hagi espatllat el semàfor de cada dia..
Abans de que aparegui el verd miro pacient el conductor de correus, amb la moto travessar cap al treball quotidià. Recordo allò de " ni la pluja ni el vent no t'aturi". I miro de travessar corrents, abans no m'arribi un escatxic...
Tot travessant el pont miro el riu i l'aigua que corre als meus peus. Els cotxes i motos al rodolar , fan aquell soroll característic de l'aigua , i que em tranquil·litze.Ningú al meu darrera, sols altra gent con jo que creue el riu. Es no mes un pont. Un sol pont. Sols el pont del 6, 7,i 8 i ja hi som... El Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada