Pellerofes d'estiu

Torrats pel sol, secs i sense aigua, els camps s'han tornat grocs.
Ja han donat el fruit, ja l'han collit. tan sols quede la palla per arreplegar.
Les herbes del camí també s'han tornat grogues, Sols en queda la pellerofa, baines buides, que llueixen al sol de l'estiu.
Els cards, també grocs i secs han afilat les punxes i es claven als animals i als vestits. Travessen la roba i et claven fiblades a les cames i braços.
No ens equivoquem. El groc es un color càlid, com el roig. Els nostres ulls veuen en ell la calor del sol i es per això que les fiblades, les punxades, son fruit del seu amor.Es allò de la dita qui bé et vol et farà plorar.
I es cert, es el darrer que et donen. Després de donar el fruit, ja no queda res.Assecar-se al sol de l'estiu , esperar que una ma noble t'agafi i et converteixi en un ram de flor seca al ben mig del menjador.