La roda del Destí.

Un al nàixer, no sap on cau. La família pot ser humil, pot ser molt rica, pot ser amb pocs estudis o erudita...
Pot també ser que ni això sigui important...
Cal sentir se estimat, volgut, que algú pensi en el infant, que l'hi faci costat tota la vida.
El temps passa i la roda gira que gira...
Cal tenir sort. Sort de la bona, per continuar sense massa problemes, millor dit:
Tenir molts problemes i que es sapiguin resoldre. Si un problema no es pot resoldre es el pitjor:" no es un problema". Es una situació. una cosa en la que cal conviure i avançar, però que no es problema , ja que te l'has de menjar tal con raja.
I la roda gira... pots trobar gent que t'estimi tal com ets, imperfecte.. I a qui tu puguis estimar també... Es la felicitat que cal saber aprofitar, el temps que duri ja que la roda no deixa de girar....
Tal vegada la llum del Sol te arrivi a tocar un dia i entenguis el passar, el fluir de l'aigua de la vida i siguis sempre feliç mentre la roda gira i gira per tot hom igual.