les darreres Papellones.

Ja comença la tardor i les darrers papellones, amb les ales gairebé trencades, intenten copsar els ultims rajos de Sol.

Fragilitat, bellessa, son elements insinsecs a la seva forma de ser.

Cal saber que del cucs que mengen les fulles, es fan crisàlides i desprès surten les papallones. Son éssers transformats, alliberats de les penúries de la terra que s'envolen al cel .

Es per això que podem intuir que desprès de moltes penúries, desprès de la nostra transformació personal podem esdevenir éssers diferents, mes comprensius amb l'ambient i que potser podrem volar.

Pensem que pot ser així.