Moltes vegades el pujar cansa, els esgraons empinats, el pis que no arriba, ... et preguntes per l'ascensor...i desitjes no viure-hi pertal de no pujar el menjar o els llibres...
A dalt el cel t'espera, la llum, el color les vistes i també les pluges els llamps i les gotelleres.
Si baixes , es mes agraït, no penses amb el pes, no mires l'ascensor...
A baix t'espera la tenebror,les humitats els silencis opressius i la manca de claror....
Tants sols un temor: Tot el que baixa , cal pujar i esperes atemorit el llançar la brossa, el anar a treballar, el sortir al carrer...
No pensis i puja o baixa que es com tot a la vida, menys els preus , que sempre pugen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada