Quant de gent han passat?... L'aigua de la puja també s'ha emportat les tènues juntes i L'aire i el vent m'ha tret la terra i fang de les empremtes....
Ara sol no mes recordo altres temps, temps on el bullir de la gent m'alegrava el dia.. Els crits de la mainada i els jocs feien patir l'empedrat....
Ara, sol, vell, espero la llum, els raigs de sol que em faran brillar les velles i seques ferides i espero....
espero que un dia tu et dignis a venir a veure-me i sentin els teus passos sabre que no he estat oblidat.
Un temps sense cotxes,motos....nomès carros i gent caminant o nens corrent per aquest carrers empedrats. Una miqueta,pero encara m'enrrecordo quant era petit els pelats dels genolls al caure a terra d'aquest empedrats. Una lectura molt maca,Jaume!
ResponEliminauna abraçada i bon Dilluns.
Jaime, a estas nuevas generaciones, no les hagas leer esto tus recuerdos,que no tienen ni puñetera idea de lo que hablas.....Háblales de Tablets,Ipohones,ayfom etec...etc..... Que si sabrá.
ResponEliminaYo si se de esas calles empedradas y como dice Jordi, "el pelats dels genoll al caure a terra......."
Me gusta la fotografía.