Restes de Tardor

Ja estem a l'estiu. fa dies que a començat la calor, les bromades a les tardes augmenten i cau la puja amb ganes.
On toca les calamarsades, la pluja intensa i s'inunden els baixos, les terrasses, i les baixades del clavegueram estan plenes, toca avisar els veïns i corre a socorre la casa que perilla.
Galledes d'aigua, fregones, escombres i tot el que calgui per fer front a la pluja intensa.

Les terrasses dels bars s'inunden i desprès el mateix bar i els clients surten per cames.
Les cadires rodolen sota els cotxes i els contenidors de brossa s'eleven sobre les aigües i circulen a plaer.
Els bombers i les ambulàncies socorren als turismes gairebé ofegats al ben mitg de la calçada i les persones de l'interior empenyen fora de les vies els vehicles empantanats.
Que en podem treure d'aixo?
Queixes a les clavegueres plenes,?
Imprevistos mal planificats?
Sempre pensem en algo que un altra persona no ha fet o ha dit.
Jo crec que el que se'n pot treure es que la persona individual poca cosa pot fer. Que es el col.lectiu , de tots els que pensen en els altres... d'el que avisa al veí que s'inunda el soterrani, de la botiga del costat que truca per telefon...
dels bombers, dels de les ambulàncies, de la policia que vetlle que tot hom circuli. Dels serveis de neteja que l'endemá ho deixen tot com a nou....
Es per això que darrera de les fulles mortes, dels colors de tardor, sempre surt el verd, el verd esperança ... el color de que l'unió fa la força, de que entre tots podrem fer ho tot, i el que diu tot vol dir allò que tu també mes desitges....   TOT ES POSSIBLE.....