Trastes Vells.

 Les velles maquines, que encara funcionen, retirades, als calaixos dels trastos vells, a les estanteries dels antiquaris, als museus i com no als objectes perduts , que ningú els vol.
 Així es senten els retirats, els jubilats, els que es queden sense la seva feina, aquella feina que era productiva però que ara ja no ho es. Estan obsolets.
 Com les nines que ja no serveixen per jugar, que hom les té a les vitrines, totes maques, pimpollades i que no tenen nens ni nenes per jugar. No sé si tenen la cara contenta o trista. No veu les rialles, no veu els jocs, tan sols un nostàlgic la vol comprar.
  Volem el modern, lo digital, els botons, les pantalles de plasma i els ordenadors. Es l'era de les maquines.
  Però encara per alguns la foto no son los movils, no son els ordenadors ni les tablets, no son els dissenys ni els retocs constants.
L'art pot ser efímer però encara veus gent carregada amb tot, per fer una bona foto, encara que després es pengi, es regali o s'oblidi com no dintre dels dics durs de l'ordinador.