Quan un parla o escriu inclús si fotografia , ens vol dir una cosa i de vegades (la immensa majoria) no es rebi el missatge que es volia trametre, s' en rebi un altre. Es el joc dels disbarats, que jugabem de petits, un diu una cosa rapida , la repeteix a l'altre i així succesivament al final no s' assembla a la realitat.
Avui, de grans ens passa el mateix. . Un pensament al traduir-lo amb paraules es deu de reduir els conceptes i realment diem altra cosa. El mateix passa al rebre-ho , i afegim les nostres realitats i rebem realment una altra cosa, afegint les actituds, els gestos que de vegades son contradic toris.
Realment som mascares, sense poder expressar de veritat el que som i sentim, reflexes de realitats interiors, ombres de éssers vius que ens deia Plató a la cova de l'existencia.
Tal vegada en un altre mon, una altra realitat el ser, el dir, el veure sigui una sola realitat i ens ajudi a comprendre millor als altres.
Jaume crec que tens molts raó en que a vegades el que volem expresar i el que acabem escrivint molts cops es pot interpretar malament, fins i tot comentaris que es fan sense voler ofendre però que a primer cop surten i desenvoquen a cop calent, ho dic per lo de l'altre dia, ... veig que no ho has fet amb mala fe, però la reacció que va provocar aquell acte era el que vam veure tots. No amb ànim d'ofendre sino de defensar a una amiga i pel fet d'haver realitzar una cosa que tots vam creure no prou ètica. Segurament ja et dic, que després de tot el que has escrit no tenies males intencions, però va semblar sobrat. No vull enfadar-me amb ningu, ni deixar de dir el que penso o sento, les meves paraules també es poden malinterpretar, però a vegades em de mirar de tenir més tacte i pensar una mica abans de fer una cosa o escriure-la. Ni molt menys amb ànim d'ofendre. Una abraçada Jaume.
ResponElimina