Si mirem el cel, tot ple de estels, a cada una un munt de planetes, on pot ser que hi així vida.
Si contem les galàxies que hi pot haver, totes com la via lactea, o pot ser mes grans...
Estem sols?
Qui pensa que esta sol es un imprudent. Estadisticament es impossible que no hi hagi altres civilitzacions, pot ser molt allunyades, o no tant de la nostra.
A més, a la terra milions de persones hi conviuen, es relacionen, es parlen, xoquen entre elles...
Estem sols?
Com una fulla de un arbre molt gran de vegades em sento, Única al mon . A la primavera creix i viu gairebé sola, i desprès a la tardor, sola cau a terra...
Qui ho mira de lluny, no hem veu, tan sols una catifa de verdor a l'estiu i una catifa de fulles mortes a la tardor...
I jo sols soc una fulla entre totes les altres i de vegades estic sol. Soc un imprudent i pot ser soc jo que no tinc consciencia de la grandària del mon i prenent part de aquest l'univers veure que no, en veritat , que mai he estat sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada