La fosca nit a començat i es l'hora on totes les pors, les soledats,les passions i els records mes íntims surten a flor de pell.
Com la suor llisquen coll avall i forcen la voluntat de tots els éssers humans....
Allà sol amb el movil a la ma intento apaivagar la por, Por a estar sol, lluny dels meus en un país estrany, les llambordes del carrer pesen com mai en el meu interior.
I truco...
Tal vegada estiguis lliure...I tu dona de tots, arrepleguis avui la meva anima inquieta.
No preguntaré si estas també sola, ni si sues com jo mateix, ni per les teves emocions. Avui tan sols necessito consol, torna a barrejar les suors, les emocions i agafar forces per demà, amb el seu futur incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada