Això es el que ens cal trobar.
Miro el cim llunyà, clavo les urpes a la pedra i avanço , poc a poc, fent anar peus i mans cap al cim.
Talc als dits, claus a les mans..
dits i peus de gat que grimpen les pedres.
Se lluny l'immensa penya es gran. d'aprop no mes veig un metre de la pendent.
Els amics criden "endavant". I jo fen el que puc aixeco el cap i forço tots els músculs
Un sol es tot. amb els altres es encara mes..
Es per això que pensant amb tots crida el cor "visca la penya"visca l'amor per la muntanya, pel fer el cim, per la cultura de l'esforç individual i col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada