Els caragols de la vida i la mort, s'entrecreuen als seus peus, semblen una catifa voladora que l'enlaire cap al cel.Però els homes son indisciplinats, tenen pensament propi , de vegades en contra de la seva pròpia existencia i realitat.Qui sap si entraran a la porta del paradís...
Però els que ho fasin , seran homes complerts, anima i matèria unida per l'eternitat,son els predilectes del Senyor, i de vegades tinc una enveja d'aquesta realitat material i seriós observo i els dirigeixo al paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada