la Flor

 De la soca gairebé seca, obre el pas a la claror i la llum una pobre flor.Sola rep el primer raig de sol  i això l' il·lumina la cara. Darrera la primera fulla, verda, mantindrà la vida de tot el arbre i de la mateixa flor.

 Altre germanes surten al seu entorn, ja no està sola, ben acompanyada, amb la llum i el sol rea formes i detalls als pètals. que n'es de bonica la flor, quina preciositat de la natura.

 La llum crema els pètals, els fa fonedissos,poc a poc es marciran i perdrà tota la bellesa, tota la preciositat.Peró d'aquesta mort en sortira el fruit i tornarà a néixer la vida.

Avui, els camps es tenyeixen de colors, rosa, verd, el blau del cel. No esta sola la flor. Es tota una munió de preciositats individuals, que fan una bellesa col·lectiva, son les flors de la primavera, les primeres de l'any.