Preparant la actuaciò.

D'esquena al public i absorta amb els meus pensaments, pinto les ratlles que m'aïllaran de la gent que mira, de la gent que riu .
Estaré quieta, una figura estàtica,no gosaré moure'm...
Per uns pocs diners que serviran per menjar i malviure pasaré les properes 5 hores aquí a la Rambla.
Ningú preguntara que penso, que sento.Ni tan sols jo, sé qui soc.
Però ara en aquest moment, tinc el mirall a les mas i miro preguntant: Qui es la mes guapa?
Impacient espero la resposta que ja sé: Tu. Tu ets la mes guapa del mon.