Ferm al teu costat

 Sol a la serra, sense plomes ni fulles, així estic, exposat al sol, al fred, a la pluja, al vent.
No obstant, majestuós, amb les branques ben altes, encarades al vent, resto impassible al costat de cases abandonades.
Soc l'arbre que aguanta els núvols, el que aguanta també el sol al firmament.
Soc sense dubte un arbre únic.No el millor, ni el pitjor, però si em sento fort i únic en la meva especifitat.Em dic Arbre i on miris allí estaré.


Si camines per n'importa quin camí, mira al teu costat, tot tornant a casa.Allí si mires de debò, si observes el que passa, em trobaras, ferm al teu costat, tot dient-te a cau d'orella:
"Siguis únic com jo, valent de mena, aguanta les envestides dels cops que et pot fer la vida mateixa, siguis un far al vent, il·lumina la resta del camí".