Aguaitant des de dalt.

Aguaitant des de dalt, esta la garita. Allà a sobre de tot m'agrada mirar, el cel blau i a la terra els arbres que s'enfilen buscant la llum.
La resta dels mortals a baix, de vegades grinyolen, els problemes els envolten i jo nomes miro. soc l'observador.

Sempre n'hi ha, qui com jo no prenem partit.Creiem que no ens cal.

Com a torres o campanars al cel, la cara al vent , i res no ens destorba.

Això ara no toca, diem.Gairebé com Deus volem estar per sobre dels demès i no mes observar.

Som els observadors.Els fotògrafs de la realitat.

 Molt de tant en tan, tot el que passa ens trastoque la nostra realitat. Aleshores, comencem a patir i ens creixen esquerdes que van trencant la nostra realitat.
Llavors en quan se'ns veu el nostre interior, les totxanes que ens conformen i el vent i la pluja fan la resta i estem a punt per tombar.

Ara es el moment de que ja no som l'observador, som els observats.