Per molt que pugin la maquina , no deuen haver pagat el rebut del telefon.
Per allí diu la companya, com una estàtua de Colom, per allí hi ha el mar....
El cert es que depenem cada vegada mes de les maquines,i que acabarem sent meitat humans i meitat maquines..
diuen que les transaccions volen, Peró deuen volar amb paloma missatgera que al bec porta la meva visa.
mentrestant i com ja he menjat no hem preocupo i espero pacient als companys que sortosament porten euros per deixar-me fins al pròxim caixer.
Vola la visa, vola el diner, vola el temps i els dies, tot vola i no ho puc atrapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada