embarrancat

Ja fa temps que estic embarrancat, escorat a l'arena. Ni amarres,  ni veles, ni tan sols l'ancora tirada a la mar.
La sorra m'enbolcalla com un llençol i les herbes la fixen com arrels al meu voltant.
Forats tinc al costat, portes obertes, cambrots buits...
El vell capità m'ha abandonat. Les àrpies, ja no m'envolten, han pres tot el que han pogut malvendre.
I tot sol espero... no se el temps, ni l'hora. Un gran temporal vindrà i podré fer el darrer viatge..
Les ones em prendran als seus braços i podré per fi descansar a la fons de la mar... Allà on el reste de companys reposen deixant que pops i llamprees custodiïn les restes fins a la fi dels temps.