El Sol i la Lluna

Les dualitats son el pa nostre de cada dia , Sol al costat d'una porta, la Lluna al altre.
Les ombres es la manca de Llum.
El mal es la antítesis del Bé.
Uns volen votar, els altres ho volen impedir.
Però avui es un altre el tema, la mort es el fi de la vida.
Per tercera vegada aquest any, un amic a entrat al regne de Hades. El barquer Caront i el seu gos Cèrber l'ha transportat a l'altra riba.
El mon cada dia que passa es fa mes petit, els vells amics no hi son, i altres persones campen per el meu voltant, cares que intento ubicar i vaig perdent els referents, no se que pensen, gairebé ni el que diuen.
Avui al meu costat el darrer amic Jack's m'acompanya i et recordarem . Demà un altre dia comença per tots dos, cadascun a una riba llunyana.
Tal vegada es el meu univers el que queda dels molts possibles. Tal vegada en molts d'ells ja no hi sigui...
La lluna obre el seu pas inexorable i el temps de la foscor s'atansa. El sol amagat espera pacient un altre dia que de segur vindrà per tots

nosaltres i en retrobarem demà com si res no hagués passat.