Jo tiro cap aquí, tu cap allà , gira que gira ,i tot hom esbalaït mirant i no fent res de res.
Som com el nen que mira els capgrossos (mai tan ben triat) sota la atenta mirada de la mare, cares rigides, sense immutar se, sense expressar altres sentiments que el gest que va fer que fos creada la seva imatge.
Tots ballen per mantenir la dansa i fer que la gent que mire passi l'estona. Desprès son els únics que cobren per el treball . Els demès esperant una altra festa major.
Cal votar , triar , mirar i cal triar bé. certament si tries un del public es la millor elecció. Jo trio la nena que mira i balla al so de la musica sense cap recança i els seus ulls innocents encara, la delaten en mig de tots com el únic que entén el que passa i sap que tot dura una festa major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada