No obstant ha pogut mes el meu afany de dir els meus sentiments davant d'aquestes:
a. Entra en una església, un dia qualsevol. Estaràs gairebé sol. Silenci sepulcral que no es trencat ni amb la llum dels ciris i el seu fum enlairanse creant unes voltes difuminades. Silenci de un vell confessionari que guarda els secrets confessats amb paciència i respecte . Ombres allargades y negror de pensaments l'envolten a la seva mortalla.
b.Arribar a la vellesa porta també a trobar-se amb un mateix. Es una altra manera de dir retrobar la soledat. La família lluny , els amics perduts i tu passejant per la ciutat buida portant al cantó un altre igual que tu mateix sol. Pensaments recurrents i ombres del passat molt llunyà envolten els teus pensaments i les teves petjades
C Anar d'una ciutat a l'altra, creuar ponts, fronteres... La companya minúscula d'un vell amic el gos que et segueix , veient passar les cotxes mes ràpids, mirant trobar la fi del camí. Pensaments solitaris al voltant d'un futur incert i pressa per aconseguir una meta tardana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada